La referència documental més antiga del nom Granada es remunta a l'any 1078, quan consta com una afrontació en el testament que fa un tal Guillem Arnau. Tanmateix, el nom Granada associat a una família no el trobem fins al segle XIV, quan ja trobem documentats a Santa Eulàlia Berenguer i Antic Granada, una descendent dels quals sabem que ja residia al mas Granada a finals del segle XV. Aquesta era Miquela Granada, que tenia el domini útil del mas i havia de pagar els corresponents censos al prior de Sant Miquel del Fai. Tot i que en aquest moment ja s'havien abolit els mals usos gràcies a la Sentència Arbitral de Guadalupe, Miquela havia de pagar el cens anual corresponent. En el fogatge de Santa Eulàlia de l'any 1553 hi consta com a cap de la casa Joan Torra, que probablement s'hauria casat amb una pubilla del mas. Tanmateix, l'any 1584 tornem a trobar una Granada al capdavant de la casa, Montserrat, vidu d'Eulàlia. Malauradament, Montserrat i el seu germà Benet van ser portats a la presó reial a Girona, on el primer va acabar morint després de passar-hi més d'un any. El seu únic fill, Jaume, va passar a ser l'hereu del mas, tot i que per la seva curta edat en van ser procuradors Salvador Vendrell, Francesc Falgar, Benet Burch i Jaume Esmandia. Per sufragar les deutes que havia acumulat el mas davant d'aquests desafortunats successos, els tutors de Jaume van haver de demanar a la cort del batlle de la baronia de Montbui l'autorització per vendre terres de la propietat, que es van fer efectives a la darreria del segle XVI. La mort sobtada de Jaume Granada a principi del segle XVII, amb les deutes que acumulava el mas, van provocar que la seva vídua, Rafaela, vengués la propietat a Antic Valls i Granada, contant amb l'autorització del prior de Sant Miquel del Fai. El mateix Antic va formar part del consell de la baronia de Montbui els anys 1630, 1638 i 1640. Malgrat la venda de diverses peces de terra al llarg del segle XVII, els Valls van seguir acumulant deutes. Durant el segle XVIII els propietaris de la casa van passar a cognominar-se Lluch Vallsgranada, tot i que probablement estaven emparentats amb els Valls. A mitjans del segle XIX, l'hereu de la casa era Francesc Lluch Vallsgranada, que seria tinent d'alcalde de Santa Eulàlia. Malgrat un curt període en què els Lluch van viure a Lliçà d'Amunt, van residir al mas Granada fins a l'any 1954, en què la vídua Josefa Pubill i el seu fill Jaume Lluch van vendre'l a Eduard Tarragona i Josefina Coromina, provinents de Barcelona. En aquest moment van fer una reforma notable a la casa, donant-li així la fesomia actual. Actualment, encara en són els propietaris.