El conjunt arquitectònic es compon d’una masia principal, una masoveria, un habitatge annex del segle XIX i diverses construccions auxiliars, tot integrat dins un clos perimetral tancat. La masia i la masoveria, datades entre els segles XVII i XVIII, presenten planta rectangular, coberta a dues aigües i desenvolupament en diverses alçades. Destaquen els portals d’accés adovellats i les obertures emmarcades en pedra, elements típics de l’arquitectura rural catalana d’època moderna. A la façana nord de la masia s’hi adossa un cos de volumetria més senzilla, rematat per una torre-mirador de planta quadrada amb coronament emmerletat, que aporta un element vertical singular al conjunt.
L’estat de conservació general de les edificacions és bo, tot i que es detecten algunes alteracions menors derivades del pas del temps i possibles reformes no documentades. L’entorn immediat conserva el caràcter rural original, amb espais agrícoles i vegetació espontània que reforcen el valor paisatgístic i patrimonial del conjunt.
