Can Flo

Sant Cugat del Vallès

Antiga masia, situada a la serra de Collserola, que fou transformada substancialment en una reforma feta a la dècada de 1920. S’hi poden distingir tres volums (el central podria ser el més antic), més un tancat o barri situat al sud, amb accés a través d’un cancell. El conjunt també inclou una capella, construïda l’any 1924.

El primer cos (situat a l’est) inclou un volum davanter annex on al nivell superior hi ha una galeria de dos arcs de punt rodó. El segon cos (en el centre) és més baix i queda rematat amb una cornisa motllurada i un pinyol central. El tercer cos (situat a ponent) també té un volum davanter, en aquest cas amb una galeria oberta a la planta superior que es sustenta amb dues columnes salomòniques fetes de maó.

En general aquestes edificacions semblen correspondre a la reforma feta als anys 1920. Això es dedueix per l’ús del maó, els forjats construïts amb revoltons sobre embigat de secció regular, l’ornamentació amb motius característics de l’arquitectura eclèctica d’aquest període, com ara el remat de la façana del cos central, les galeries obertes (amb arcades o amb columnes salomòniques), etc. Tanmateix, no es pot descartar que en alguns punts s’hagin aprofitat restes de construccions més antigues, per exemple en el cos central, on s’observa paredat de reble. Hi ha, per altra banda, alguna modificació posterior, com ho poden ser les bigues de formigó de la capella.

Així doncs, el cos central sembla el més antic, segons es pot deduir per l’ús del reble i per la seva disposició dins del conjunt. En aquest cos hi trobem un forn de pa tradicional, amb volta de maó. A nivell de la planta pis sembla que hi havia una balustrada que recorria el balcó i les galeries, tot relligant el conjunt, però deu haver desaparegut ja fa molt temps.

Un aspecte destacable del conjunt és el sistema d’aprofitament i gestió de l’aigua. Encara es conserven els baixants ceràmics, en la façana i a les mitgeres, que conduïen les aigües pluvials de les teulades a una gran cisterna subterrània davant l’edificació. S’hi accedeix per un pou adossat a la façana. Existeix també una mina de conducció d’aigua sota l’edifici, amb accés des del lateral est. El seu funcionament, però, encara no es coneix amb detall. Així mateix, darrera la casa hi ha una font associada a una interessant infraestructura hidràulica: una bassa creada mitjançant una presa d’alçada considerable, amb un sistema de safareigs i una conducció per a regar les terrasses veïnes al nord-oest. I molt a prop hi ha encara una segona bassa.