Can Ferra
Sant Martí de Centelles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquesta construcció de dimensions modestes presenta una estructura de planta i pis, amb unes petites golfes i organitzada davant d'un pati o era central. La tècnica constructiva combina la factura de carreus ben escairats i disposats en filades irregulars amb una factura d'obra i argamassa amb les cantonades rematades per pedres cantoneres de tamany mig i de procedència local. La coberta és a doble vessant a teula aràbiga i a la façana principal les obertures es disposen en ordre simètric al voltant d'una porta amb arc de mig punt adovellada. La resta d'obertures, emmarcades amb llindes de pedra de petit tamany es disposen de forma irregular en la resta de façanes. Com element arquitectònic singular s'ha conservat el forn de planta circular i factura de pedra local, poc treballada i lligada amb argamassa, situat a l'angle oest de l'edifici.
Història
Construcció que es pot remuntar al segle XVI. Apareix en la documentació contemporània al 1843 juntament amb les cases veïnes de can Deixa fer, ca l'Oleguer i can Ferrer dins el conjunt de petits establiments rurals que proliferaren al voltant de l'anomenat Racó de la Font. La bona situació geogràfica del lloc juntament amb la proximitat de l'antic eix de comunicació de la C-1413 va portar a un creixement al llarg dels segles XVI i XVIII en un moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat a la mateixa zona del Racó de la Font. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura, però per el seu topònim és lògic pensar en un ferrer o un altre ofici.
Bibliografia
PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372.
PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.
