Can Farigola
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
Sòl de protecció Especial (P.E.I.N. de les Muntanyes de l'Ordal. Xarxa Natura 2000)
Número de fitxa del Catàleg de Patrimoni del POUM E2- 15
Descripció
Can Farigola és una de les masies històriques de Gelida. Es troba a la concentració de grans masos com can Ginebreda o can Rossell. La masia és un conjunt d'ampliacions d'un cos original que es van adossant, malgrat tot, sembla que el cos original hauria estat rectangular amb coberta a doble vessant i orientada principalment al sud-oest.
Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic revisat l'any 2015, es tracta de tres casals ajuntats formen aquesta masia de planta, pis i golfes amb una façana plana i molt massissa i una coberta inclinada a una única aigua ha estat profundament transformada. Els principals elements que destaquen de la façana són el portal amb arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra, situat al centre de la façana. A la façana posterior s'observen algunes finestres interessants amb llinda i brancals de pedra, i dues geminades tapiades que haurien tingut funcions de galeria sota el carener amb arc de mig punt feta de maó. S'ha adossat un cos contemporani, actualment el més alt del mas, amb galeria de mig punt. Disposa d'un conjunt de coberts agrícoles adossat al mas i entorn de l'era ubicada davant de la façana principal.
Història
L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a principis del segle XVI. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.
Can Farigola o Frigola, es pot situar entorn de mitjan segle XVII a Gelida. Els orígens de la masia es troben relacionats amb l'acte de compravenda de l'heretat coneguda inicialment com a can Duran de la Muntanya i posteriorment com a can Rossell de la Muntanya, datat l'any 1665, es registra que Miquel Frigola posseïa dues parcel·les de terreny. Una d'aquestes parcel·les era coneguda com el camp del Còdol i l'altra, un segment de muntanya anomenat del Curpinar, on Frigola havia construït una petita caseta o barraqueta, en la qual residia amb la seva esposa i família. Aquesta propietat, denominada can Farigola, representa una segregació de l'heretat més gran de can Duran de la Muntanya.
Miquel Frigola, originari de Barcelona i fill de Ramon Frigola, qui ostentava el tractament de noblesa "donzell", es va casar a Gelida l'any 1655 amb Magdalena Martí i Escuder, nascuda el 1628, provinent de la família de can Martí de Dalt o de la Torrevella. Amb el pas del temps, el cognom Frigola va evolucionar a Farigola.
Bibliografia
CARAFÍ, Enric (2003). "Gelidencs que ens han deixat". Programa Festa Major 2003. p. 41.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.
RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.
ROVIRA, Ramon (1996). "Inventari de les masies". Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.
ROVIRA, Ramon (1998). "Alguns cognoms de Gelida". Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.
ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.
ROVIRA, Ramon (2005). "Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida". Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.
