Can Déu i Ajut o ca n'Ajut
Òdena
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El volum principal conté l'antiga masia i un conjunt de cossos annexos adjunts, bastits en
diferents fases, constituint un únic cos construït de gran volumetria contínua. A la banda de
llevant de la masia hi ha un pati interior o d'accés tancat amb mur de pedra i obert a
tramuntana. A la banda de ponent del volum principal es troba la piscina associada a uns
annexos de la masia.
Masia de planta irregular orientada a llevant amb accés des del pati interior, que consta de
planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica
tipus aràbiga amb carener paral·lel a la façana principal. Els murs de la façana estan
construïts amb paredat irregular i estan revestits amb arrebossat pintat de blanc. Sòcol de
pedra vista i cantoneres de carreu de pedra tallada. L'accés a l'habitatge es produeix per la
façana principal a través d'un portal d'arc de mig punt de pedra amb una inscripció de l'any
1732. Algunes obertures conserven els antics carreus. Ala façana sud de la masia hi ha un
rellotge de sol amb la data de 1984. La façana de ponent i la de tramuntana només
presenten algun tram de parament revestit. La resta del parament mostra paredats de
diferent tipologia i grans pedres en el basament. En aquests murs es conserva alguna
antiga obertura de pedra similar a una espitllera.
Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
Història
Segons Xavier Jorba, el mas de Ca l'Ajut és una heretat que modifica constantment el seu
nom pels canvis de propietari. Així també serà anomenat mas Borràs, Balp, Montblanc, o
Déunosajut. Segons l'autor, l'any 1398 tenia la seva propietat Bernat Montblanc casat amb
Bartomeua, fill d Bernat Montblanc del terme de Jorba. El 1477, Martí Montblanc i el seu
pare Pere, vendran tota la heretat a la família Borràs. Bartomeu Borràs en serà propietari.
La desgràcia d la pesta, però, recau amb tot el seu pes sobre la família Borràs, la qual
desapareix quasi completament víctima de la malaltia. Només Gabriel·la sobreviu. El seu
matrimoni amb Pere Déunosajut significarà el canvi del nom del mas. L'hereu Joan, rep l'herència l'any 1550. Aquest per això designarà ben aviat un nou hereu, el seu fill Joan, l'any 1560. A partir del 1600 apareixen com a nous propietaris els Piquer. L'any 1726 pertanyia a Joan Padró i Serrals.
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona