Can Costa
Castellbisbal
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta rectangular format per tres cossos, sent el cos central el de major alçada. Cadascun dels tres cossos es cobreix individualment amb teulades a doble vessant fetes amb teula. En conjunt, l'edifici reuneix planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta en mamposteria irregular, arrebossada i pintada en color groguenc. La façana principal es troba orientada a migdia. L'accés a l'edifici es realitza mitjançant un portal arquitrabat, sense cap decoració especial, al qual precedeix una escala de tres graons. A banda i banda del portal s'obren quatre finestrals rectangulars, de diferent amplada. A nivell de primer pis, destaca un balcó corregut que presideix el cos central, sobre el portal d'entrada, i dos balcons independents un per banda, obrint el cossos laterals. Tot els balcons queden protegits per una reixa de ferro. Els elements més característics són els remats de la façana. Els cossos laterals compten amb un frontó triangular cadascun, acabats per una filera de maons i dues columnes a banda i banda. El cos central, que sobresurt en alçada és rematat amb un motllurat de fulla inversa decorat amb ceràmica de trencadís. Un rellotge de sol realitzat en trencadís corona la part superior del cos central. A la part davantera, dues laterals tanquen el pati que dóna a la façana principal. El celler s'utilitza actualment com a àrea d'envasament de fruites. A nivell estilístic podria ser classificat com a noucentista.
Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.04
Història
Tot i que segurament els seus orígens cal remuntar-los a l'Edat Mitjana, la masia de Can Costa es troba documentada des del 1506. MATEU (1999: 21). Amb tot, cal deixar present, que el cognom Costa no apareix als censos parroquials del 1573 i 1600. RUIZ (1998: 161). A partir del 1850 el cognom familiar va canviar pel de Mallol a causa de les aliances matrimonials de la família. Els principals recursos de la casa provenien del conreu de la vinya i abunden els contractes de rabassa morta entre finals del segle XVIII i el segle XIX. L'antiga casa pairal fou enderrocada entre el 1915 i 1920, aixecant a sobre l'actual casal d'estil noucentista. Actualment bona part de les propietats de la vella masia formen part de la urbanització de Can Costa. MATEU (1999: 24)
Bibliografia
MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.
