Segons Salicrú (2018) fou coneguda com a mas Puiggorri, convivint durant un temps dos masos amb el mateix nom: d'una banda el mas Puiggorri de Sant Genís, i d'una altre el de sota el castell. El de Sant Genís s’havia anomenat fins al XVII mas Carreres.
La història del mas és una història d'èxit, el que va començar essent un petit i derruït mas, on s'instal·laren els Camps, vinguts d'Hortsavinyà, va ser al segle XIX un dels grans masos de Palafolls.
La família conserva un extens fons d'ençà del segle XVI fins al segle XX, que ha estat imprescindible per conèixer la seva trajectòria.
La primera notícia que tenim del mas és un pergamí del 1533 on en Salvi Tomàs comprava a l'encant públic el mas Puiggorri derruït per vint-i-sis lliures a Esteve Desclapers, com a batlle de Vilanova. El mas havia estat d'Eulàlia, vídua d'Antoni Puiggorri.
El 21-7-1564 Antoni Tomàs establia, al mas Puiggorri derruït de catorze jornals, l'Esteve Camps, pagès d'Hortsavinyà, per quaranta lliures.
En el capbreu del 1665 -que va fer en Pere Camps-, ja s'anomenava mas Camps.
El 1722, Joan Camps signava capítols matrimonials amb Magdalena Comes, del mas Comes, ella va aportar un dot de 300 lliures al mas, i les germanes del Joan van ser dotades amb 20 lliures per a quan es casessin.
Hi hagué, el 1773, un altre bon casament. Narcís Camps es va casar amb Teresa Bigas Viader, del mas Roig Bitllot. Ella va aportar 300 lliures. Es van casar a la capella de Sant Pere de Vivelles.
La casa va continuar rebent bons dots. El 1863, Narcís Camps Moner va rebre de Josep Bonet Perich 400 lliures, a compte de les 800 lliures de dot que varen pactar pel casament amb la seva filla Paula Bonet.
