Can Brull
Aiguafreda
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Brull és una masia d'origen medieval de la qual se'n conserven alguns vestigis, tot i que la reforma historicista feta durant la segona meitat del segle XX en dificulta la interpretació. Es tracta d'un gran volum de planta rectangular, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos situat a migdia té accés directament al primer pis a causa del desnivell del terreny. Aquí s'hi observa un portal d'arc pla de pedra carejada, cobert per un porxo, a més d'una finestra biforada d'arc de mig punt i una d'arc pla amb la llinda datada "1779". El cos central presenta una finestra d'arc conopial en un costat i una dentada amb arquets a l'altre, mentre que la resta d'obertures són majoritàriament amb llinda de fusta, de factura moderna. La cos posterior presenta una torre quadrangular en un extrem de la façana de ponent, així com diverses obertures de factura moderna. El tractament dels murs és de pedra vista.
Història
La primera referència del mas Brull la trobem en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí del Brull de l'any 1063. A principi del segle XII, el cavaller Guerau Bernat fa testament i concedeix al seu germà Berlango el dret que tenia al mas Brull. Durant la segona meitat del segle XIV el senyor d'Aiguafreda, Ferrer Hostalric, estableix una peça de terra que pertany al mas dels "Bocy" a Pere Brull. L'any 1450 la pubilla Margarida Brull, filla de Galzeran, i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el fogatge de 1497 hi consta "Lo Brul" i en el de 1553 hi consta Benet Brull, que exercia d'alcalde. L'any 1577 era propietari del mas Pere Brull, casat amb Margarida Boix. A l'amirallament de l'any 1851 hi consta Segimon Pladelasala com a propietari del mas, senyalat amb el número 8.
Bibliografia
Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010.
DE ROCAFIGUERA, F. (1985). La documentació dels segles IX-XII sobre Aiguafreda. Temes Aiguafredencs II. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.
IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.
SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.
SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.
