Can Batllevell

Gelida

L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.

La història de la propietat es pot resseguir fins que Francesc Bertran, senyor de Gelida, va establir a Guillem Prats el 16 de setembre de 1379 tres masos denominats de la Llena, Gaià i Savall, els quals anys més tard van ser posseïts per Joan Prats, fill de Guillem. L'any 1453, Antoni Bertran, també senyor de Gelida, va confirmar la possessió d'un mas anomenat Mansum vocatum Bauluc (Bauluç) a Joan Prats el 26 de juny de 1453, en un acte d'atribució a Barthomey Arbert. Registres anteriors, dels anys 1327 i 1346, documenten a Bartomeu Arbert i a un masover anomenat Jaume de Baulús, respectivament. En 1513, Francesc Bertran va realitzar un nou establiment de tots els masos prèviament acumulats a Joan Miquel,  els masos Baulús, Gaià, i Çallena. El mas Gaià es troba dins del terme de Sant Llorenç d'Hortons. L'any 1736, es documenta a Pau Miquel, conegut com lo batlle vell, com a posseïdor d'una parcel·la de vuit jornals. Diversos registres de fogatge dels anys 1515 i 1553 mencionen a membres de la família Miquel, i en aquest últim també a Pere Duran al mas Campanyà. Registres de les primícies de la rectoria a finals del segle XVI i una capbrevació de 1623 citen a Llorenç Font i Pere Font, respectivament.

El mas Campanyà, anteriorment conegut com a Baulús i àlies Bartomeu Arbert, era conegut el 1598 com mas Font. Un testament datat el 19 de gener de 1568 per Pere Campanyà nomena Llorenç Font com a hereu universal, resident al mas Campanyà, i inclou una disposició per a la seva fillola Magdalena Font. El seguiment d'aquesta masia es torna complicat amb informació escassa dels segles XVII i XVIII fins a les notes incloses en la darrera capbrevació del segle XIX. Per exemple, l'any 1736 no es va realitzar cap capbrevació per aquesta propietat, i es disposa només d'una nota sobre la propietat veïna, can Mata de l'Abelló, que menciona els límits amb l'heretat coneguda com a Batllevell i anteriorment de Pere Font.

Aquesta denominació de masia prové del sobrenom aplicat a Jaume Miquel de les Planes i Ros, conegut com lo batlle Vell. Entre els anys 1638 i 1641, va ocupar càrrecs municipals com sotsbatlle i procurador per al vescomte de Jóc, i va ser batlle de Gelida de 1644 a 1658. Va ser un dels responsables de l'obertura del primer llibre del Comú o de l'Ajuntament d'aquella època, que es conserva a l'Arxiu Històric Municipal de Gelida.

L'any 1828, Josep Guitard, fill de Climent Guitard, va declarar la possessió de les propietats En Batllevell i En Mata de l'Abelló, sense esmentar la Talaia, ja que aquesta era una masoveria o propietat dels Almirall, integrada a can Batllevell.

Durant els anys 40, la propietat va ser venuda pels Bonastre als germans Francesc i Maria Antònia Sert i Welsch, de la casa del comte de Sert. El comte de Sert va vendre la propietat en 1949 a Miquel Canals i Claramunt, qui va realitzar reformes i ampliacions,  la Talaia, i anys més tard la va vendre als Giró.

Pel que fa a les referències contemporànies més recents, l'any 2005, la propietat de can Batllevell, en possessió de la família Giró, va ser aprovada per convertir-se en el primer enohotel del Penedès i també de Catalunya. Aquesta decisió va marcar l'inici de la fase d'estudi i del desenvolupament del projecte arquitectònic. Posteriorment, l'Ajuntament de Gelida va aprovar la requalificació d'usos de la masia per fer-la compatible amb aquest nou equipament.