Can Bartrina
Calella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Bartrina és un casal del segle XVI que va ser restaurat per l'arquitecte calellenc durant el segon deceni del segle XX.
És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies i a la qual s'hi adossa un cos quadrangular que es prolonga en alçada i que es correspon amb una torre de defensa.
El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb pedra carejada, excepte l'eix central, on hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat amb escut a la clau i al pis un finestral d'arc i guardapols conopial amb columnetes a l'intradós. Entre el portal i el finestral hi ha un escut en relleu amb les armes de la família. El coronament està definit per diverses mènsules de pedra, amb forats de ventilació intercalats, que sostenen una biga d'on arrenquen els cabirons del ràfec.
Pel que fa a la torre, presenta quatre nivells d'alçat i té la coberta plana. Les obertures són d'arc pla arrebossat, excepte la del pis, que és de gòtica tardana d'arc carpanell lobulat sobre mènsules amb màscares i columnetes a l'intradós. Aquesta última fou incorporada durant la restauració, com també el ràfec de la teulada sostingut amb mènsules. A la part superior hi ha quatre mènsules de pedra que haurien sostingut un matacà.
El tractament exterior dels murs és esgrafiat imitant carreus encintats.
Història
L'edifici pren el nom de la família Bartrina, procedent de Barcelona, que enllaça durant el segle XIX amb la família Roca, dipositària de tots els drets patrimonials de la casa Prim, de Calella, descendents de les cases Coma de Capaspre, Bataller i March de la Riera, una de les més antigues nissagues calellenques.
A l’edifici del costat (Carrer de Francesc Bartrina, número 22-24) va néixer i morir l’il·lustre advocat i polític Francesc d’Assís Bartrina i Roca (1870-1947). Va ser elegit diputat provincial el 1905, càrrec que conservà durant setze anys. Fou decisiva la seva
contribució a la creació de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual va ser vicepresident i conseller d’Hisenda. Posteriorment, va ser senador i president de la Junta d’Obres del Port de Barcelona.
L’Arxiu Municipal de Calella conserva el fons documental Bartrina que s’estén des de l’any 1283 fins al segle XX.
Bibliografia
Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.
COLOMER, I. (1988). Cronologia de Calella. Calella: Ajuntament de Calella.
ESTEVES, A. (1997). Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
MIR, D. (1982). Compilació històrica de Calella. Barcelona: Editorial Cedro.
RODRÍGUEZ, J. (1993). Guia de l’Arxiu Històric Municipal de Calella. Calella: Ajuntament de Calella.
