Can Balasc
Rubí

    Vallès Occidental
    Camí vell de Castellbisbal, 08191-RUBÍ
    Emplaçament
    A mig camí entre Rubí i Castellbisbal

    Coordenades:

    41.47626
    2.00488
    416914
    4592107
    Número de fitxa
    08184-13
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Historicista
    Segle
    XIX
    Any
    1882
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Legal
    PECPAR - Fitxa núm. 16.2
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 016A09504
    Autor de la fitxa
    Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

    L'estructura espacial de l'edifici varia molt respecte de la masia clàssica: l'escala principal no està integrada a la distribució interior i l'accés a cada pis és independent. Presenta un frontó a la façana amb un rellotge mecànic i elements decoratius neoclàssics a les finestres. Com a elements a destacar de la casa es troba la fusteria, vidres de colors a la torre, les encavallades del celler i elements de forja. De les construccions exteriors destaca el celler que fa mitgera amb l'habitatge i es cobert amb una estructura de cavalls de fusta en bon estat, una torre exterior de defensa de planta circular i un espai descobert semisoterrat i limitat per un mur de contenció (PLA, s.d.). A la reixa apareix la data de 1879. Hi ha un rellotge mecànic i a la mateixa façana hi ha una inscripció que diu "REEDIFICADA POR JOSÉ UBACH EN 1882". La porta està resseguida i pintada en blau.

    El celler és una estructura annexa coberta amb cavalls de fusta. La propietat subministrava vi a unes 800 cases (CASTELL, 1999). En aquest celler es conserven elements interessants relacionats amb l'obtenció del vi, així com un cotxe marca "Chrysler" de la dècada de 1950. No s'ha tingut accés a l'habitatge. Per documentació fotogràfica (Arxiu fotogràfic del Sr. Marroyo), es conec l'existència encara a la dècada de 1970 de quatre escultures que representaven al·legòricament les quatre estacions, que estaven col·locades a la barana de l'escala exterior a la façana principal. Avui no hi son. El conjunt tant "per sé" com per la seva situació geogràfica i la valua de l'entorn, es pot considerar com un dels llocs més interessants del municipi.

    La família Balasch ja posseïa aquestes terres abans del 1164. Restà subjecta a les servituds del castell de Rubí fins l'any 1383, que fou quant Ferrer de Balasch, en unió amb altres propietaris de masos es redimí dels mals usos del senyor del castell. Antigament hi havia dues masies o masets agregats a can Balasch, avui desapareguts: can Massaguer i can Desmenart. Al Cartulari de can Pi de Vilaroc hi figura un poder de l'any 1460 en una treva entre Pere de Campanyers (can Castanyer) senyor de la vila de Sant Cugat i els Massaguer de la parròquia de Sant Pere de Rubí. La família Balasch restà molt vinculada a la vila a partir del segle XV, com ho demostren les càrrecs que tingueren al municipi, ja que membres d'aquesta família van ser batlles reials a partir del segle XV fins 1835. Se sap que Antoni Joan Ferrer de Balasch, al segle XVI fa censos pels masos Balasch, Traginer, Smenart i Massaguer. L'any 1882 es refeu la masia tot donant-li un aire modern. Aquesta reforma la dugué a terme Josep Ubach i Balasch. (RUFÉ, 1984a, 1997a)

    ARXIU fotográfica Sr. Marroyo. BONELL, Jordi et alii (1999) Itineraris locals de natura i excursionisme, Rubí: Centre Excursionista de Rubí - Institut Municipal de Medi Ambient de l'Ajuntament de Rubí. BONET I GARÍ, Lluís (1983) Les Masies del Maresme. Barcelona, Montblanc-Martín C.E.C. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell-Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. PLA ESPECIAL (s.d.). Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Rubí. Document mecanografiat. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. RUIG I GAIRÍ, Ramon (1999) "Les excursions" Rubí. Guia Local. Pp. 11-14, Ed. Hermes Comunicacions S.A.