Campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Ullastrell Ullastrell

Vallès Occidental
Plaça de l'Església, 1, 08231
Dins del nucli urbà, a llevant del turó del Rector
328 m

Coordenades:

41.52855
1.95953
413197
4597956
08290-2
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
Modernisme
XX
1908
Lluís Muncunill i Parellada
Bo
Inexistent
IPA 28271
Restringit
Religiós
Privada
Parròquia de Santa Maria d'Ullastrell/Bisbat de Terrassa
Adriana Geladó Prat

Campanar de planta octogonal disposat a mode de torre i aixecat damunt del tester de la façana principal del temple. Està dividit en dos registres de diferents dimensions decorats mitjançant una motllura de separació en ressalt. Alhora, cada registre presenta quatre façanes principals de més amplitud i quatre de més estretes a mode de cantoneres. Del registre inferior destaquen quatre obertures d'arc de mig punt motllurades per a les campanes, amb els ampits bastits amb rajola marró vidriada. Del pis superior destaquen també quatre fornícules d'arc de mig punt motllurades, que alberguen les quatre esferes de rellotge de fons blanc amb els números romans en negre. Sota cada rellotge hi ha la data de construcció del campanar, 1908, feta en trencadís de ceràmica de color blau, verd i marró. Les fornícules s'alternen amb quatre petites vidrieres allargades. El campanar està coronat per una cúpula semiesfèrica de perfil ondulat, recoberta amb un trencadís ceràmic de color blanc. El parament, bastit en maons, deixa tota l'obra vista.

La cúpula que corona el campanar és pràcticament idèntica a la de la torre de la masia Freixa de Terrassa, obra del mateix arquitecte.

El dia 9 de novembre de l'any 1908 s'inaugurà de manera solemne el campanar de la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell. Es celebrà un gran ofici amb l'assistència de totes les autoritats de la rodalia i fou cantat per la Capella del poble, sota la direcció del mestre Lluis Puig Codina i acompanyat pel mestre Josep Escursell. El rellotger del campanar fou en Salvador Arch, mentre que el responsable de l'obra fou l'arquitecte modernista Lluís Muncunill. Nascut en un poble del Bages, Muncunill desenvolupà bona part de la seva carrera a Terrassa, on arribà a ser arquitecte municipal dels anys 1892 al 1903. És un referent de l'aplicació de l'estil modernista a l'arquitectura industrial i presenta un tret comú en bona part de les seves obres, la utilització del maó vist pràcticament com a únic material involucrat en el procés. En relació a les campanes, cal dir que hi ha constància que el dia 14 de maig del 1942, mossèn Lluís M. Vidal i Bosch va beneïr una nova campana per al temple de nom "Josepa-Francesca", apadrinada per Josep Rodó i Montmany i Francesca Rodó i Casanovas. El Bisbat donà 600 quilos de ferro vell per la seva fabricació i va ser fosa per M. Mestres de Barcelona. De les quatre campanes actuals és la més gran i està orientada a la plaça. La campana orientada a tramuntana pesa 199 kg, porta el nom de "Josepha" en honor al seu padrí Josep Rodó i Palet, es va fondre l'any 1908 per Juan Decausse de Barcelona i refosa per Rifer el 1999. La tercera campana, amb el mateix pes que l'anterior i orientada a ponent, fou fosa l'any 1961 per Salvador Manllús de València. Porta els noms de "Maria-Josep-Montserrat" i està apadrinada per Maria Josep Latorre Fornell. La quarta campana, de 330 kg. i orientada a migdia, porta el nom de "Petra-Sebastiana" i fou finançada amb diverses col·laboracions de veïns. Va ser fosa l'any 1908 per Juan Decausse de Barcelona.

AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic (aprovat el 22 juliol 1992). IPA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Ullastrell. MASSAGUÉ, Josep (1978). "Aquest novembre fa anys". Ullastrell Ressó Local, núm. 22, novembre 1978, p. 3. http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-5591-cat-esglesia_parroquial_de_santa_maria.htm consulta: 3-04-13). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5658 (consulta: 3-04-13).