Campana de l'ermita de Santa Magdalena del Puig
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
BCIL / Immoble / 8378-I
Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
Descripció
Campana sense nom, s'ubica a l'espadanya de Santa Magdalena del Puig.
Va ser fosa el 1849 per Bonaventura i Isidre Pallès. Amb un diàmetre de 32,5 cm i un pes de 20 kg.
Disposa d'un jou de fusta, renovat l'any 2000 pel fuster Pere Esteve, i té com a decoració una creu i un medalló rodó orlat amb flors. Com a destacat, presenta un forat de bala rebut durant la Guerra Civil.
Història
Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.
L'ermita de Santa Magdalena del Puig està documentada el 1142, amb una primera campana a l’espadanya el 1696, el mateix any que es va posar a Sant Salvador de la Calçada. No obstant això, l’actual campana, que no té nom, data del 1849. Com a fet destacat, presenta un forat de bala de la Guerra Civil 1936-1939.
Bibliografia
CARAFÍ, Enric (1997). "Les campanes de Gelida, el poble en té 13". Programa Festa Major 1997. pp. 85-94.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
ESTRUCH, Josep (1996). "Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables". Programa Festa Major 2002. pp. 105-108.
LLOPART, Carme (1988). "Tocs de Campanes". Programa Festa Major 1988. pp. 71-72.
MAURI, Alfred (2019). Campanes, campanars i campaners de Gelida. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.
PASCUAL, Anton (1986). "Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco". Programa Festa Major 1986. pp. 56-58.
