Camí ramader B
Oristà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquest camí ramader prové de Manresa i passa pel nord de Santa Maria d'Oló, prop del Raval de Santa Eulàlia. Segueix cap a la casa de parada de Berengueres (de Santa Maria d'Oló) i un cop traspassada la baga de cal Llop entra al municipi d'Oristà per la zona de cal Moliner, a l'extrem sud del terme. Aquí s'enllaça amb el camí que condueix a Sant Nazari de la Garriga el qual segueix en direcció nord-est seguint el serrat de Sant Nazari. Es passa pel costat de la Casanova de Solà-Sagalés, pel pedró dels Sants Màrtirs, pel carrer de la Ruixeda i voreja el serrat de Puigcornedor per la banda oest. Abans de travessar la carretera C-670 el camí passa pel collet de Coromines i es dirigeix al collet de la Guàrdia. Seguint en direcció nord-est s'arriba al coll de Garça. En aquest punt el camí es bifurca amb un ramal que gira a l'esquerra. El camí que continua per la carena, seguint la direcció nord-est, es dirigeix a la masia del Verdaguer. Des d'aquí i continuant en direcció nord-est seguint l'actual carretera B-433 es passava per l'hostal del Trumfo, actualment aterrat; més amunt es trobava la remolta de Terricabras i encara continuant s'arribava als Tossals. Aquí novament el camí es bifurcava: un ramal anava a la masia del Permanyer on s'enllaçava amb un camí principal (ruta III identificada pel Grup de Transhumància del SOLC) que provenia del Vallès i anava en direcció a Alpens, i un altre ramal girava a l'esquerra passant per la costa roja cap al passant de cal Pep, el Lliscàs i Olost.
El ramal que gira a l'esquerra des del coll de Garça pren la direcció al nucli urbà d'Oristà on hi havia la casa de parada del Solà, actualment reformada com a casa de turisme rural. A partir d'aquí el camí travessa la Gavarresa pel passant de la riera Gavarresa, prop del molí del Solà, i continua pujant la cinglera de la Trona fins al pla Noguera. Un cop dalt s'agafa el camí que va d'Oristà a la Torre que segueix en direcció nord passant per sobre la baga de Tornamira. S'arriba a la zona del pedró de la Torre i es passa pel nucli de població de la Torre d'Oristà seguint el carrer principal Mn. Riba Pont. Al final del carrer el camí continua paral·lel a la carretera actual fins arribar a la Casanova del Pla Bassí des d'on es dirigeix a la creu Moixó enllaçant amb el camí ramader que procedeix de Manresa passant per Sant Feliu Sasserra (ruta I identificada pel Grup de Transhumància del SOLC).
Història
Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres.
Bibliografia
COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2006). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància (inèdit).
TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès.
