Camí Ral i Via Romana de Manresa a Prats de Rei

Rajadell

Antic cami ral (medieval), que seguia una vía romana anterior, que travessa el terme de Rajadell pel nord, d'est a oest. La via romana venia de la zona de Manresa (a l'est), on possiblement travessava el Cardener pel pont Vell (més aviat per un pont anterior no localitzat) i es dirigia, per la Suanya i seguint el pas de la riera de Rajadell, cap a Prats de Rei (antic municipi romà de Sigarra) i Cervera, per seguir després a Lleida (Ilerda) passant per Guissona (Iesso). Aquesta via devia fer, segurament, un itinerari més llarg, enllaçant per l'eix del Llobregat amb la coneguda via Augusta, a Martorell, cap el mar, seguint el Cardener cap a Cardona; i potser també amb la ciutat d'Ausa (Vic) (Strata franciscana) i, de l'altra banda, amb les terres de Lleida. Per tant, constituïa un primitiu eix transversal. El traçat és bastant similar al de la carretera C-25, l'actual eix transversal. La major part d'aquesta via és avui encara utilitzada com a pista o camí, si bé alguns trams transcorren en paral·lel als vials actuals. El paisatge de l'entorn del camí és majoritàriament agrícola o forestal
Per reconstruir l'itinerari de l'antiga via ens hem de basar en les notícies referents al posterior camí ral i en la ubicació dels jaciment arqueològics coneguts. Els jaciments que gairebé segur coincidien amb el pas de la via són els de Sant Amanç (fitxes 136 i 115) i el de Monistrolet (fitxa 133). A Sant Amanç cal esmentar l'existència d'un possible mausoleu funerari, tal com suggereix la troballa de la làpida funerària (fitxa 139). En època romana les necròpolis es situaven al costat dels camins.
A través de fonts diverses, creiem que hem arribat a una reconstrucció força detallada i fiable del recorregut del camí ral (que no devia variar gaire de l'anterior via romana) en el seu pas pel terme de Rajadell. Aquestes fonts són: els documents que esmenten el camí ral, els elements materials indicadors del pas del camí (oratori del Peric, fitxa 104), i làpida funerària de 1789 (fitxa 109), els hostals de camí -com l'Hostal (fitxa 20) i la Cantina (fitxa 28)- , i noticies orals de gent gran.
Francesc Rafat, basant-se en documentació dels segles XVI o XVII, proposa l'itinerari següent: venint de Calaf, el camí entraria al terme del castell per Sant Amanç, seguiria cap al Carcoler (cal Peric), el Preseguer (cal Dalmau), Fals i Monistrolet. Segons aquest itinerari, a la part central del terme de Rajadell el camí es desviaria de la part baixa de la vall i seguiria per la carena. És a dir, es desviava cap a cal Dalmau i Fals i tornava al costat de la riera a l'altura de Monistrolet. Al nostre parer, hi ha motius suficients per creure que no es tractava d'una desviació del camí sinó d'un desdoblament en dos camins: un en direcció a Manresa i l'altre en direcció a Santpedor. Les inscripcions de l'oratori del Peric, que es troba al costat del camí, reforcen clarament aquesta idea. En una cara s'hi llegeix Manresa i en l'altra Santpedor. L'itinerari de Manresa és confirmat més avall per la làpida funerària del 1879, que es troba prop del barri de les Casetes. Fer tant, el recorregut del camí ral seria el següent: entraria per Sant Amanç cap el Peric. A l'oratori del Peric hi havia una cruïlla. El camí principal continuava al costat de la riera, passava prop del barri de les Casetes i seguia fins a l'actual barri dels Molins en un itinerari idèntic al de l'actual carretera. Del barri dels Molins -sota el Castell- seguia cap a Monistrolet i Manresa, en un recorregut semblant a l'actual pista. El ramal que sortia de l'oratori passava per cal Peric, cal Dalmau, Fals i després Sant Joan i Santpedor, en un recorregut semblant a la carretera de Fonollosa. Segons Iscle Font hi havia encara una drecera que trencava del barri de les Casetes cap a la Creu del Pujolar, can Massana i enllaçava amb el camí de Barcelona.
Els autors de la intervenció del 2005 defensen que no es tractaria d'una desviació del camí sinó d'un desdoblament en dos camins: un en direcció a Manresa i l'altre en direcció a Santpedor. Les inscripcions de l'oratori del Perich reforçarien aquesta idea. En una cara s'hi llegeix Manresa i en l'altra Santpedor. L'itinerari vers Manresa es confirmaria més avall per la làpida funerària del 1879.
D'aquesta manera, tot apunta a que el recorregut del camí ral seria el següent: entraria per Sant Amanç cap el Peric. A l'oratori del Peric hi havia una cruïlla. El camí principal continuava al costat de la riera, passava prop del barri de les Casetes i seguia fins a l'actual barri dels Molins en un itinerari idèntic al de l'actual carretera. Dels Molins seguia cap a Monistrolet i Manresa, en un recorregut semblant a l'actual pista. El ramal que sortia de l'oratori passava per cal Peric, Cal Dalmau, Fals i després Sant Joan i Santpedor, en un recorregut semblant a la carretera de Fonollosa. Segons Iscle Font hi havia encara una drecera que trencava del barri de les Casetes cap a la Creu del Pujolar, Can Massana i enllaçava amb el camí de Barcelona.
S'han documentat parts de la via romana a Rajadell, amb quatre petits trams a Monistrolet, les Casetes, Molí de Can Viladés/Sant Amanç i Camí Vell de can Viladés, en el marc dels treballs arqueològics relacionats amb el traçat de la C-25 i el seu posterior desdoblament (treballs de prospecció i intervencions 1995, 2005 i 2008).
En el tram de Monistrolet s'observen roderes de carro sobre la roca natural en un camí abandonat que es dirigeix directament a Monistrolet. Aquest tram a pocs metres de Monistrolet es desvia de la pista actual de Rajadell a Manresa uns 500 m a l'est de l'Hostal i es pot seguir perfectament fins a Monistrolet, en un total uns 250 m de recorregut conservat. Les obres de l'Eix Transversal van destruir un tram de camí empedrat.
El tram de les Casetes es pot seguir a partir de l'oratori del Pèrich (fitxa 104). Hi ha un tram del camí (pista) que es manté des de la rotonda del que parteixen la carretera dels Molins i el camí de can Torra. En aquest tram hi ha la làpida funerària del 1879 (fitxa 109). El camí fa un itinerari més o menys paral·lel a l'actual carretera, en direcció oest. Més endavant devia seguir el mateix recorregut de la carretera fins a Sant Amanç. En diversos sectors, el camí és format per una base de pedra que reforça el lateral, amb murs de contenció fets amb carreus ben treballats. Arreu es troben carreus, alguns de dimensions considerables, que ben segur formaven part de l'obra del camí.
El tram de sant Amanç va ser estudiat l'any 2005 amb motiu del projecte de construcció de la carretera C-25. Just davant del Molí de Can Viladés i a prop de la vil·la romana de Sant Amanç es va localitzar en direcció oest (tallat per la carretera asfaltada), en un sector de pujada, un empedrat de 10 m de llarg i 4,5 d'amplada, seguint el camí que passa per davant del molí. Aquest tros era conegut popularment com el pujador de can Viladés. En aquest punt s'hi va localitzar al segle XVIII la làpida funerària (fitxa 139). Després de la pujada el camí tornava a baixar prop de la riera, ja que es conserven traces d'un camí que segueix a una altura mitjana entre la carena i la vall de la riera de Rajadell, paral·lel a la carretera. També s'observen nombrosos carreus als marges del camí i alguns trams amb restes d'empedrat i alguna pedra al costat del camí a manera de fita o guardabarreres.
El tram anomenat Camí Vell de can Viladés, també empedrat, està actualment tallat per la carretera asfaltada.