Camí ral de Vic a Olot
L'Esquirol

    Osona
    Extrem sud-est del terme.
    Emplaçament
    El camí recorre l'extrem sud-est del terme.
    714 m

    Coordenades:

    42.0336
    2.37833
    448542
    4653694
    Número de fitxa
    08254 - 57
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Romà
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    V-XXI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Catàleg de béns a protegir POUM 2007. N5. Bé d'interès.
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Generalitat de Catalunya
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Es tracta de l'antic camí que unia les viles de Vic i d'Olot travessant el Collsacabra. Els seus orígens són molt antics, d'època romana o anteriors. És un eix entre capitals de comarca que no arriba als 45 km.
    Segons diversos investigadors, com Assumpta Serra (vegeu bibliografia), formava part del traçat de la "Strata Francisca", el camí de França, documentat ja des del segle X.
    El camí surt de les Masies de Roda i entra al terme municipal de l'Esquirol a les proximitats del Colom Gros, i segueix cap al nord, deixant a mà esquerra Sant Martí Sescorts. Continua paral·lel a la carretera C-153 fins al pont de la Teuleria, on s'enfila al collet de la Creu de Casserres, passa per l'hostal de les Palanques i el pont homònim, i creua el poble de l'Esquirol. El camí entra a Cantonigròs pel carrer Pompeu Fabra fins a esdevenir carrer Major, creua la riera de les Gorgues, i passa al costat de la Rotllada en direcció a Comajoan, ja en terme de Rupit i Pruit.

    Al terme municipal de l'Esquirol el camí ral de Vic a Olot coincideix amb el camí de Sant Jaume.
    El Camí de Sant Jaume de Galícia és una gran ruta cultural que permet anar d'extrem a extrem de la península ibèrica, des del Cap de Creus fins al Cap de Finisterre. A Catalunya la ruta comença a Sant Pere de Rodes i segueix un traçat que passa pel monestir de Montserrat per arribar a Alcarràs (Lleida), on el Camí entra a l'Aragó.

    Els seus orígens són molt antics, d'època romana o anteriors. Formava part del traçat de la "Strata Francisca", el camí de França, documentat ja des del segle X.

    BUSQUETS, F. [et.al.] (2010) Travessant el Collsacabra: el camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau: història, ar¬queologia i patrimoni. Olot: Ajuntament d'Olot.
    CROSAS CASADESÚS, J. (2009) "Mapa del camí ral de Vic a Olot". Els Cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-19.
    FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol.
    PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 195.
    ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors.
    SERRA i CLOTA, A. (2006) "El camí ral de Vic a Olot. Forma constructiva del Camí Ral". Puigsacalm, any XXIIIè. Sant Esteve d'en Bas: GECA, p. 16.
    SERRA i CLOTA, A. (2009) "Els camins medievals al Collsacabra I". Els cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 20-23.
    SERRA i CLOTA, A. (2009) "Els camins medievals al Collsacabra II". Els cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 10-15.
    SERRA i CLOTA, A. (2010) "Els camins medievals al Collsacabra III". Els cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 8-11.