La primera menció que tenim del camí-ral de Berga a Ripoll i, concretament, del ramal que marxava cap a Castell de l'Areny és de 1338: "sub viam que pergit de Castel a Berga". No obstant això, hem de suposar que el camí té un origen força anterior, molt probablement ja adquirí el traçat bàsic en època alt medieval. Els Usatges de Barcelona, del segle XII, ja deixen palès que els camins i carrerades eren de titulatitat reial, encara que passessin per dominis senyorials. Per aquest motiu entre la documentació de la Batllia General de Catalunya hom troba notícies relacionades amb el camí-ral de Berga a Ripoll. Sabem, per exemple, que els aiguats de 1660 varen deixar en molt males condicions els camins del Berguedà, especialment el que portava a Ripoll: "paga a Esteve Pons, nuntio de Berga, per sos treballs de anar a portar un manament als cònsols de Vilada, manant-los adobassen lo camí que va de Berga a Ripol, ço és lo que tocava a lur terme". El 1679 el Batlle General de Catalunya també obligà els batlles de Vilada, Pedret i Sant Salvador de la Vedella a arranjar el camí i els ponts de Pedret, Miralles, Vilada i de la Vedella. Durant la Guerra de Successió també es derruí i s'edificà de nou el Pont de Miralles. A mitjan segle XVIII, Joan Taverner i Ardena, comte de Darnius, deia: "éste camino, hasta las Llossas, es desfilado y malo, pero de las Llossas a Ripoll es bueno y carretero". El 1790 els regidors del poble responien a Francisco de Zamora: "passa un camí-ral de Borredà, Ripol, Sant Joan [de les Abadesses]". El camí deixà de ser la via principal cap a 1880, amb la construcció de la carretera de Montesquiu a Berga. Sols alguns trams s'han continuat aprofitant com a caminets secundaris o camins ramaders.