Camí Ral
Olesa de Bonesvalls

    Alt Penedès
    Camí d'Avinyonet a Gavà.

    Coordenades:

    41.34674
    1.84554
    403418
    4577892
    Número de fitxa
    08146-45
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Romà
    Estat de conservació
    Regular
    En part perdut
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Social
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    De Begues a Olesa, l'antic camí anterior a la carretera que es va fer entre 1927-28, creuava la riera de Begues fins a nou vegades; passada la vinya de l'Escalat puja vers el Pla de la Creu i es fa ample, i d'aquí baixa fins a l'Hospital. En aquest tram encara es podia veure a les zones de paviment de roca les roderes de carruatges. Des de l'Hospital la via creuava la riera de Begues, pujava a can Parellada (mas Vallès al segle XIV) i seguia dret fins al Mas Cortnou; per sota l'actual carretera sortia al fondo de can Malet, passava per davant del mas Cortvell, els masos de la Gavarra sortint a coll de Garró, on encara es conserva l'antic empedrat que segueix la ruta cap a Vilafranca. La carrerada seguia el mateix recorregut que el camí Ral de Barcelona per Gavà i Begues fins a Vilafranca, amb parada a l'Hospital d'Olesa.

    Per Olesa passava una important via romana, coneguda com Via Narbonense (MARGARIT, 1984). La Narbonense es separava de la via Augusta a la zona de Tordera, seguint la via Augusta per Martorell fins a Olèrdola, i la Narbonense anava pel Maresme cap Barcelona i d'aquí a Cornellà, Sant Boi, Sant Climent, collada de Begues, Olesa, les Cabòries fins a Olèrdola. Era un important pas de persones, animals, productes, militars, carruatges. Als murs de l'Hospital hi havia diferents vestigis de probable procedència romana, com la Carassa, alguns carreus i un cap que hi havia sota la creu de la porta principal derrocada el 1936, i que podrien procedir d'algun edifici anterior. El Camí Ral de Barcelona a Tarragona seguia la mateixa via que la via romana, tenint Olesa una situació important. Al Llibre de les Nobleses dels Reys (manuscrit del segle XIV conservat a l'Institut d'Estudis Catalans), parla d'una emboscada en aquesta ruta l'any 1117, essent la referència més antiga d'aquest camí. A un document del 1272 (ACB, Pia Almoina 8, 38) en la donació de la vila d'Olesa a l'Hospital feta per Guillem de Cervelló, es cita el camí públic al peu del qual es construí l'Hospital. Segons explica Misser (1953), encara hi havia trams del camí que conservaven restes de l'antic empedrat entre la Gavarra i coll de Garró. El bandolerisme fou molt important en passar un camí transitat per la zona. Un llevador de comptes de l'hospital diu que l'any 1541 es van fer unes despeses ocasionades pels lladres que es movien pels voltants o per un grup de bandolers que passava pel camí i s'hostatjaven a l'hospital. Als segles XVI i XVII era un fet comú, que tornà a crear problemes a mitjans del segle XIX amb assalt a masies i vianants. Sembla que a finals del segle XIX el vell Camí Ral es trobava en mal estat en alguns trams, per tant se'l considerava únicament com un camí de bast (MISSER i altres, 1993). La carretera d'Avinyonet a Olesa fou acabada el 1887 per Obres Públiques de la Diputació de Barcelona. També la Diputació va construir la carretera d'Olesa a Begues entre 1927-28, i el 1951 el tram de l'Hospital al poble per sobre de l'antic camí de la Creueta.

    MARGARIT, A. (1984). Notes de Sant Cugat Sesgarrigues. Miscel·lània Penedesenca. Institut d'Estudis Penedesencs.