Camí de l'Espunyola a Peguera o Camí de Capolat L'Espunyola

Berguedà

Coordenades:

42.05629
1.69278
391834
4656853
08078-178
Patrimoni immoble
Obra civil
Medieval
Modern
Contemporani
Regular
Tot i que recentment s'ha posat en marxa la Ruta ramadera, que promou el camí ramader per a usos esportius i lúdics.
Legal
Llei 3/1995, de 23 de març
Fàcil
Social
Pública
Generalitat de Catalunya
Sara Simon Vilardaga

El camí de l'Espunyola a Peguera o Camí de Capolat (ICR56) consta que té uns 40 metres d'amplada (20 per banda, 30 passes). Des de Cal Pius surt un camí que es dirigeix cap el Pla de la Llosa passant per Sants Metges; creua la carretera davant Cal Pius i segueix cap a Sants Metges per pujar pel camí del pantà de l'Espunyola. Un cop arriba a dalt del Cingle va de pla fins el pantà (Capolat), després pel cingle de Sant Salvador cap el Pla de la Llosa, on hi ha dret a returada, segueix per la carretera fins Coll de Jouet, després cap Tersà, Coll de Cabra i Pla de Campllong, on es troba amb el camí que ve de Berga cap a Sant Llorenç. Pla de Campllong, Can Rabeu, cap el Xalet vell dels Rasos i segueix cap a Peguera passant pel Sant Crist, Rasos, Collada de Peguera, Camp del Vidre i Salomó.

L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL..
En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. Entre els informants a l'Espunyola es va comptar amb la col·laboració de Josep Bover Guitart, Josep M. Mosoll Miró i Josep Mosoll Serra.

El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants, a l'Espunyola té aquesta consideració l'ICR13, ICR56 ICR101, camins principals, com l'ICR39 i ICR46, i altres camins secundaris, com ICR6. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o part, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions.
Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que "se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero."(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader.

AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)"Pels camins del Berguedà". L'Erol, juliol de 1984: 75-81.
CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L.
CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.
GALERA, A.(1996):"Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria". Dovella, tardor 1996, 21-28.
SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): "Dels camins romans a les carreteres asfaltades". L'Erol, juliol de 1984, 12-22.
TORRES, C.A.(1905:102-104): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà, Barcelona.