Camí de can Tià i camí de cal Malo
Granollers

    Vallès Oriental
    Camí de can Tià i can Malo
    Emplaçament
    Sector sudest del terme municipal. A la serra de Llevant
    133

    Coordenades:

    41.579609217625
    2.2889157150687
    440724
    4603347
    Número de fitxa
    08096 - 309
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    IX-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Precisa manteniment
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Granollers
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    Camí històric (ja documentat al segle IX) que discorre pel sud-est del terme municipal de Granollers, en direcció nord-sud, i que comunicava França amb Barcelona. En realitat és la continuació al sector de migdia del camí de Santa Quitèria. Aquest camí va resseguint la serra de Llevant i, en aquesta zona, va descendint cap a la plana agrícola del Vallès. Passa per les cases de cal Tià, Can Masferrer, Cal Malo, Cal Gravat i Ca l'Usel. Es tracta d’un camí de carro amb el ferm de terra piconada. Al seu pas es poden contemplar paisatges rurals de l’entorn granollerí relativament ben conservats i, en els punts elevats, unes interessants vistes sobre la plana on s’assenta la ciutat.

    El camí de Can Tià i el de Can Malo apareix en documentats en el segle IX. Segons diu Josep Estrada, aquesta via era coneguda amb el nom d'Strada Francesca i de Via Calciata. Es tractava d'un camí empedrat que, venint de l'altra banda dels Pirineus, passava per Girona i Hostalric, enfilava la vall del Tordera i del Mogent fins a La Roca del Vallès. Des d'aquí es desviava cap a la Valldoriola i s'enfilava cap el Coll del Puig de l'Olivella o d'Ovella, on hi havia l'Hostal de Vilafort, dalt de la serra de Llevant i avui dins el terme municipal de Granollers. El camí passava pel costat de Cal Rei i de Cal Malo i, seguint Congost avall, arribava fins al Pla de Reixac, on es desdoblava. Una branca continuava cap a Barcelona i una altra prenia la direcció de Sant Cugat del Vallès.