Camí d'accés a can Baró
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Descripció
Camí forestal que constitueix una via rural d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 547 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 3,7 m, una dimensió que permet la circulació de vehicles agrícoles o de servei, tot mantenint la seva vocació original com a pas de vianants i bestiar. Presenta una amplada màxima de 4,5 m i mínima de 3 m.
El ferm està constituït per terra compactada amb presència de graves, tot-u, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. Tot i que actualment no s’hi observen marges de pedra seca, el camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.
En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus en regressió, brolla mediterrània i arbres aïllats —alguns caducifolis— que delimiten visualment la traça. Cal destacar la presència d’un exemplar de lledoner (Celtis australis), a tocar la part baixa del camí. Aquest arbre, tradicionalment associat al món rural, és reconegut per la qualitat de la seva fusta —especialment valorada per a la fabricació de mànecs d’eines agrícoles i bastons— i per la seva funció ombrívola, sovint vinculada a espais de descans i confluència.
Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis com torres elèctriques o línies aèries de subministrament.
L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.
Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955.
Història
El camí de can Baró és un camí històric que donava accés directe a la masia homònima i, en el seu recorregut original, continuava (actualment amb la traça perduda) per l’actual camí E101 fins a enllaçar amb la carrerada de França, una de les principals rutes de transhumància i connexió intercomarcal. Aquest tram forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.
La presència del lledoner, un arbre estretament lligat als espais de treball agrícola i al voltant dels masos, reforça aquesta lectura històrica del paisatge. La seva plantació no solia ser casual: proporcionava fusta resistent per a l’eina diària i alhora un espai d’ombra propici per al descans. Aquest exemplar actua, per tant, com a element viu de memòria etnològica, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.
Bibliografia
AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.
