Camí a Santa Maria de Tagamanent
Tagamanent

    Vallès Oriental
    prop del Turó de Tagamanent
    Emplaçament
    Accessos a Santa Maria, confluència al peu del Turó de Tagamanent.

    Coordenades:

    41.74669
    2.29741
    441583
    4621891
    Número de fitxa
    08276 - 125
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Tagamanent. Plaça de la Vila, s/n 08593.
    Autoria de la fitxa
    Anna M. Gómez

    La diversitat de vies i corriols que menen al Turó, i la manca d'una via principal ben adequada fan que no es pugi dir que hi ha un sol camí que pugui a Santa Maria de Tagamanent. L'accés es pot fer des de Santa Eugènia (Tagamanent) pujant per la Pedralba i passant les masies de la Vila, el Vilardebò, el Solà, la Casavella de Bellver; per Cànoves amb Vallfornès; per Figaró i la Garriga, per les Planes, la Caseta de l'Agustí, can Coll i amunt. Per Aiguafreda, seguint l'actual GR-5 o fins i tot pujant per la Móra i també per la banda del Brull o del poble del Montseny. Totes les vies, van ser arrenjades, mantenides i reparades en moments indeterminats en el temps.

    El camí d'accés al Turó de Tagamanent, apareix documentat per primera vegada al 990, i fa referència a "strada qui vadit a Tagamanente"; una altra referència del segle X també ens diu que el comte de Barcelona Borrell II ven unes terres a Audesint en el terme de Tagamanent i que aquestes terres limiten al sud amb "ipsa stada qui vadit a Tagamanente". També s'ha de tenir en compte que l'església o capella de Sant Martí, era anomenada en la documentació antiga com a Sant Martí sobre el camí o com a capella de camí ral. Per altra banda es desconeix el camí exacte utilitzat en les visites pastorals i en la gran multitud d'aplecs i de festes que s'hi realitzaren; tot i que és lògic pensar que no variaria gaire dels actuals.

    IPEC-Montseny (1998). N. 2592. LLOBET, S (1990). El medi i la vida al Montseny. Granollers. ORDEIG, R. (*). "Villae, vias i stradas d'Osona" a Ausa X, p. 387. PLADEVALL, A. (1988). Monografies del Montseny, 3. p.64.