Cals Frares
Tiana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici civil, es tracta d'una antiga masia transformada en casa senyorial. Té planta rectangular i l'alçat es distribueix en baixos, dos pisos, unes golfes i una coberta amb quatre vessants. Destaquen els annexos laterals, molt importants, com ara, un porxo de deu arcades sostingudes per pilars i amb elements decoratius neoclàssics com ho són les balustrades i les hídries. A la banda dreta, un accés directe duu a una petita capella.
És important assenyalar quins són els elements que formaven part de la construcció inicial: a la façana es poden veure les llindes, brancals i llindars de pedra que ja formaven part de l'antic mas, així com la porta adovellada, d'arc de mig punt, que a la reforma posterior fou coberta per un balcó amb balustrades suportat per columnetes de ferro colat.
Cal destacar, a la decoració, el frontó o coronació de la façana realitzat amb terra cuita, que representa motius vegetals que envolten un rellotge de sol. Damunt de totes les finestres ho a garlandes pintades i amb elements florals.
La capella és un edifici religiós d'ús particular, de planta rectangular i una sola nau. El coronament ha quedat dins un mur més alt degut a la construcció d'un passatge directe entre la casa i la capella. Aquest coronament curvilini que combina les línies còncaves i convexes és l'únic element que dóna una mica de dinamisme i ritme a la petita construcció.
La porta d'entrada presenta la llinda i els brancals de pedra. Al bell mig de la façana hi ha una finestra ovalada i a ala part superior es pot veure una empremta circular sense que en l'actualitat s'hi distingeixi res a l'interior.
El nom de la masia ve perquè va pertànyer a uns frares agustins. Més tard, passà a mans de gent de Barcelona. Les ornamentacions neoclàssiques són del segle XIX. També anomenada Can Frares.
Història
Possiblement sigui un edifici del segle XVIII. És probable que la reforma dati de principis del segle XIX o almenys, la tanca exterior de ferro fou realitzada l'any 1848. El nom que rep la casa es degut a que, en un moment donat de l'evolució de l'edifici, un cop transformat, s'hi estigueren uns frares. Avui dia, la propietària no hi va mai, i els masovers s'hi estan en una petita casa lateral.
Bibliografia
Bonet i Garí, Lluís (1983) Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana.