Conjunt situat a l'entorn del camí de Martorelles, en una zona terrassada amb pendent cap al sud. A la part superior del recinte, tocant al límit de la finca de Can Bonvehí, hi ha l'edificació principal, mentre que cap al sud i a ponent s'estén una successió de terrasses amb els
jardins i zones d'horta. L'edificació principal és una construcció de grans dimensions de planta baixa i tres plantes pis orientada a migdia, amb la peculiaritat que la façana nord és totalment opaca ja que és mitgera amb la finca veïna. L'edifici ha sofert diverses transformacions en
el temps, com es reflexa sobretot a la coberta a dues aigües, que correspon a una intervenció més recent. Hi podem distingir un volum central de planta rectangular i amb les quatre alçades, flanquejat als dos costats per cossos de dues alçades amb terrassa, i un porxo perimetral que embolcalla la planta baixa. Es tracta d'un gran espai format per la successió de columnes jòniques -ordre que retrobem en d'altres elements del conjunt- que al mateix moment genera una terrassa de grans dimensions en planta primera, protegida per una barana de balustres decorada amb hídries, col·locades seguint l' intercolumni dels suports de la planta inferior.
Les obertures de les façanes són austeres, aspecte que s'estén a la resta dels paraments. En destaquen els balcons amb barana també de balustres de la planta segona i les finestres del darrer pis, on es combinen obertures petites d'arc de mig punt amb finestres rectangulars més
grans amb columnetes jòniques. Les façanes estan composades verticalment segons eixos -clarament definits a la façana principal- i horitzontalment segons impostes decorades amb rajoles vidrades de color blau que separen les diferents plantes. Es rematen, finalment, per
una cornisa també decorada, sobre la qual s'aixeca, reculada respecte el pla de façana, la coberta de nova construcció. L'efecte visual resulta, amb tot, poc lleuger i allunyat dels patrons clàssics, agreujat per la teulada afegida. L'interior és molt luxós, amb alguns sostres amb
decoracions de guix daurat. Cal remarcar la zona de jardí i horts que s'obre cap al sud, organitzada en diferents terrasses amb murs de contenció de pedra. Els parterres, delimitats per vorades ceràmiques, defineixen les zones de pas. D'entre els diferents elements
ornamentals que decoren el jardí -escales, baranes de balustres, hídries, columnes jòniques, entre d'altres- en sobresurten tres templets de planta circular. Són construccions amb cúpula semiesfèrica decorada amb rajola vidrada sostingudes per sis columnes jòniques amb un gran
arquitrau. Finalment, cal destacar els diferents exemplars vegetals -palmeres i cedres- que donen gran presència al conjunt. Destaca la capella, un dipòsit al mur posterior i la bassa.
