Cal Tutor o cal Vacarisses Collbató

Baix Llobregat
Plaça de l'Església, 5
Davant de l'església
387
08069-52
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Gòtic
Modern
Contemporani
XIII-XX
Regular
La façana està escrostonada.
Legal
BCIL 2866-I (Com. Urb. 16/10/1991)
Sí; IPA: BLL-06.016; 2866-I
Fàcil
Residencial
Privada
2529101DG0022N0001MR 
Assumpta Muset Pons

Cal Tutor és un edifici de planta rectangular, format per planta baixa, pis i golfes. Els elements gòtics perviuen a l'interior, on hi ha diverses arcades ogivals molt amples, i a l'exterior, en la portalada de mig punt feta amb gran dovelles de pedra i en les dues finestres coronelles biforadades del primer pis. Originàriament la finestra del mig també oferia aquesta imatge, però l'any 1848 va ser reconvertida en balcó per poder sortir a la galeria que es va construir damunt del portal. Per aguantar-lo es van bastir dos contraforts laterals, amb arcades de mig punt que permeten la circulació, i que també aguanten la façana que estava cedint. A la planta baixa hi ha dues finestres modernes. La coberta és de teules àrabs, inclinada a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. A l'interior hi ha algunes arcades ogivals i una fresquera excavada al subsòl.

La tradició local diu que era la casa del tutor o representant del monestir. Això no és veritat, ja que fou la residència d'una família d'hisendats locals. La referència més antiga és del 1369. Aleshores, Bernat Bernic i Pere Vidal declaraven tenir dues cases al carrer Sobirà, que quedaren annexionades quan Antoni Vidal comprà l'habitatge d'Andreu Bernic. El 1496 pertanyia a la filla d'Antoni Vidal i el 1726, a Miquel Bros. A finals del segle XIX els propietaris s'anomenaven Vacarisses. L'any 1848 es va construir la balconada i els contraforts del davant, per tal de subjectar l'edifici.
Tampoc no és cert que sempre hagi estat a la plaça. Fins al segle XVII, que no es va obrir la plaça, era al carrer Sobirà.

ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Antònia, muller de Jaume Alegre; Llo. 490, f. 17 v.; i Llo. 381 (1), f. 37 v.