Cal Tutó Vallcebre

Berguedà
Afores s/n, 08699 Vallcebre.
Carretera B-401 sortint del poble direcció al Pla de la Barraca, trencall no asfaltat a mà dreta.
1186

Coordenades:

42.2038
1.81233
401954
4673087
08293-29
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVII-XVIII
Bo
Inexistent
IPA 3701
Fàcil
Residencial
Privada
08293A006001930000AF
Anna Junyent Traserra

Masia amb planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos, golfes i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana de llevant. Hi ha tres obertures per pis seguint el mateix eix de simetria. La porta, al centre de la planta baixa, és d'arc rebaixat i la resta d'obertures tenen la llinda, els brancals i l'ampit de grans carreus de pedra. En un costat té annex un cos de planta baixa i un pis amb coberta a una vessant, i a continuació un cobert amb teulada a una vessant. El parament està arrebossat excepte les obertures que són de pedra vista.

La grafia correcte és Cal Tutó i no Cal Tutor.

Construïda a finals del segle XVII o començaments del XVIII, en uns anys de fort creixement demogràfic de Vallcebre, és una de les masies més ben conservades del municipi. Apareix documentada al cens militar del 1856 i en aquests anys el seu propietari era Joan Solé.
Al segle XVIII la casa s'amplià responent a la prosperitat de les grans famílies pageses de la comarca. L'ampliació més generalitzada consistia a construir una galeria juxtaposada a la façana principal sense alterar-ne l'estructura clàssica i formada per una sèrie d'arcs de mig punt. L'arrebossat total de la casa és també una de les obres d'aquest període, i Cal Tutó en fou un bon exemple.

AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPAC). Generalitat de Catalunya.
CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya.
CERDAN, Rufí (1994). El Berguedà, vol. 4. Edicions Intercomarcals SA.
SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà.