Cal Tutó
Vallcebre
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia amb planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos, golfes i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana de llevant. Hi ha tres obertures per pis seguint el mateix eix de simetria. La porta, al centre de la planta baixa, és d'arc rebaixat i la resta d'obertures tenen la llinda, els brancals i l'ampit de grans carreus de pedra. En un costat té annex un cos de planta baixa i un pis amb coberta a una vessant, i a continuació un cobert amb teulada a una vessant. El parament està arrebossat excepte les obertures que són de pedra vista.
La grafia correcte és Cal Tutó i no Cal Tutor.
Història
Construïda a finals del segle XVII o començaments del XVIII, en uns anys de fort creixement demogràfic de Vallcebre, és una de les masies més ben conservades del municipi. Apareix documentada al cens militar del 1856 i en aquests anys el seu propietari era Joan Solé.
Al segle XVIII la casa s'amplià responent a la prosperitat de les grans famílies pageses de la comarca. L'ampliació més generalitzada consistia a construir una galeria juxtaposada a la façana principal sense alterar-ne l'estructura clàssica i formada per una sèrie d'arcs de mig punt. L'arrebossat total de la casa és també una de les obres d'aquest període, i Cal Tutó en fou un bon exemple.
Bibliografia
AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPAC). Generalitat de Catalunya.
CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya.
CERDAN, Rufí (1994). El Berguedà, vol. 4. Edicions Intercomarcals SA.
SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà.
