Conjunt de construccions i coberts, amb una superfície aproximada de 400 m2, fruit de l'evolució arquitectònica al llarg del temps i per mitjà d'ampliacions que parteixen d'una casa principal, a l'extrem de ponent del conjunt, d'origen probablement medieval. Aquesta disposa de planta baixa, pis i golfes. S'hi annexen pallisses, corrals, bodega, cups de vi i premsa, i també un molí, un trull i també havia comptat amb un alambí. tot plegat de tal manera que es va acabar configurant un conjunt desenvolupat a l'entorn d'un pati amb un barri a llevant, vigilat per espitlleres i coronat per una llinda de fusta on es pot llegir la data de 1828.
Pel que fa als interiors, presenten la distribució habitual pel gust de l'épocaca, amb una gran sala principal amb festejadors envoltada de dormitoris.
Avui els cossos més antics presenten façana comuna i coberta a dues vessants. La part més antiga es troba al nord-oest amb la façana principal cap a llevant. És presidida per una construcció de dues crugies amb accés per un portal de mig punt adovellat, a ponent del qual es va bastir el segon cos més antic del conjunt, amb un portal de tipologia moderna, també acabat amb arc de mig punt. La finestra del primer pis del cos afegit encara conserva l'ampit de pedra motllurat mentre que la del cos principal hauria disposat de festejadors.
Abans de la fil·loxera el principal cultiu era la vinya arribant a cultivar totes les terres de l'entorn i produint tal quantitat que va caldre construir dos magatzems nous. Actualment el conjunt torna a estar voltat de vinya de varietats blanques i negres i hi destaca el xarel·lo plantat a la cota més alta de tot el Penedès.
Durant la guerra civil hi van entrar i malmetre l'interior. Es va habilitar llavors l'antiga escola de les Llambardes com ha a habitatge passant a ubicar-se l'escola a una construcció situada a uns 80 m al nord-est del conjunt.
S'hi associa la llegenda del Tió de Secabecs (Amades, 1950: 1512) que. Vegeu fitxa 244.