Cal Solà
Vallcebre
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia fruit de diferents etapes constructives, la darrera de les quals, correspon al segle XVIII. Consta d'una planta baixa, dos pisos i golfes, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de ponent. La maçoneria dels seus murs permet apreciar les diferents construccions. En la part corresponent a la segona ampliació es pot apreciar una doble eixida d'arcs de mig punt sustentats per pilars i una balconeta de fusta, unida per la teulada a un altre cos més pobre a la part de migdia. Al costat de la masia hi ha la masoveria, també amb coverta a doble vessant.
Història
La Masia de Cal Solà està documentada des de l'edat mitjana: el 1495 s'esmenta un tal Bartomeu Solà de la parròquia de Sant Julià de Fréixens. Apareix al fogatge de l'any 1553. Els segles XVII-XVIII amplià les seves propietats esdevenint una de les masies més grans del terme.
És una masia característica del Berguedàamb planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, amb una estructura interna de tres cossos paral·lels, el central més ample, i coberta a dues vessants. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, i té un esquema fàcilment ampliable. Clar exemple de masia gran, l'ampliació de la qual comporta l'annexió de petits cosssos laterals destinats a corts, pallisses i porxos, que n'han modificat força la fesomia inicial.
Bibliografia
AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya.
CARABASA, Lluïsa (1994). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, vol. 5. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya.
CERDAN, Ruí i altres (1994. ElBerguedà, vol 4. Edicions Intercomarcals SA.
SERRA, Rosa (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà.
