Cal Senyoret
Sant Vicenç de Castellet
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa d'estructura senzilla, situada en un desnivell del terreny, de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. En l'estructura es pot apreciar l'evolució de la construcció realitzada en diferents etapes, dues o tres diferents. La casa està formada per tres cossos principals: dos paral·lels i un tercer perpendicular a aquest que forma la façana principal a migdia. A la planta baixa els dos cossos paral·lels estan coberts amb volta de canó, la volta dreta més llarga que l'esquerra fruït d'una ampliació que es pot observar a la part interna de la volta i que li dona a la planta una forma irregular per la banda NW formant un angle en el que es trobava el forn de pa elevat que tenia accés des de la cuina situada al pis. Al celler de la dreta donen les boixes de les dues tines que es troben a la banda de llevant de la casa. El cos afegit davant les dues voltes està situat transversalment i té els dos extrems de volta de canó en direcció perpendiculars a les anteriors, i la part central estava coberta amb revoltó que s'ha substituït per un sostre pla en l'actual remodelació. La porta principal és allindada i s'obre una mica desplaçada del centre. Sobre ella, al pis hi ha una eixida amb dos arcs de mig punt de pedra, i a les golfes s'obre un balcó central que portava una llinda amb la data 1846. A la façana de migdia es pot observar que la meitat del cos davanter també va ser afegit més tard, destacant l'angle agut que formen els murs a l'extrem SW. A l'interior del pis també s'observa aquesta distribució principal en tres cossos. Les tines es troben a la banda de llevant: una forma part de la mateixa estructura de la casa al costat de l'eixida, i l'altre a continuació però formant un cos ben diferenciat, coberta amb volta de mig punt a l'interior i una falsa cúpula a l'exterior. Sobre la porta d'accés a la tina destaca n angles de descàrrega sobre la llinda fet amb lloses de pedra. Totes dues tines són circulars i folrades amb cairons amb el galze per suportar la tapa de fusta. Entre la runa que es va treure per realitzar l'actual rehabilitació es va trobar una llinda amb la data 1772. Destaca el forn de pa, el pou situat al costat de les tines, i l'estructura en ruïnes d'un antic cobert situat entre la façana principal i les tines que possiblement albergués la premsa. També el llosat del pis que és de lloses de pedra. La casa té aproximadament 3 hectàrees de terreny al voltant.
Hi ha dues tines.
Història
El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Les cases del Serrat de la Beguda pertanyen parroquialment a Castellbell, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. La casa més important i gran de la zona és cal Fiter, que el 1865 tenia 22 parcers (Amillarament de 1865. AMSVC). Aquesta casa forma part del conjunt de masies del Serrat de la Beguda, però es troba al vessant més proper a Castellbell, al mas Ferran. Possiblement els seus orígens els podem situar a inicis del segle XVIII, tot i que hi ha una llinda amb la data 1772. Els habitants de cal Senyoret es van endeutar i es van vendre casa i terres, construint-se una casa més petita a prop: ca n'Aiguadé, l'any 1923; per això suposem que cal Senyoret és anterior. Es va fer una important ampliació a mitjans del XIX, el 1846.
Bibliografia
AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.
