A la part est de la zona central del terme municipal.
Emplaçament
S'hi pot arribar des del poble, seguir la pista que passa per Cal Xic, a uns 1,8 km del poble.
1032
Coordenades:
42.17955
1.95551
413741
4670240
Classificació
Número de fitxa
08057 - 37
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Modern
Popular
Segle
XVIII
Estat de conservació
Dolent
En procés avançat d'enrunament.
Protecció
Inexistent
Accés
Fàcil
Sense ús
Titularitat
Privada
08056A004000050000WD
Autoria de la fitxa
Sara Simon Vilardaga
Descripció
Les restes de la masia es troben dalt d'un turonet de roca que domina un petit agregat o conjunt de cases. Conserva fins l'alçada de coberta en la part de la façana posterior, però la part de la façana principal està ensorrada. A través de fotografies antigues, podem veure que era una casa de planta més o menys rectangular, amb un cos sortint o adossat a l'extrem nord-oest. Sembla que hi ha una part de l'edifici més antiga, la qual posteriorment s'amplia amb un cos al costat nord-est. La casa era de dues plantes, coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obria cap al sud. Els murs són d'uns 55-60 cm de gruix a la part que sembla més antiga, i uns 50 cm a l'ampliació del nord-est; estan construïts amb carreus més aviat petits i algunes pedres desbastades, i a les cantoneres peces allargades i de poca alçada, tot i que alguna part és amb peces més grans. A nivell d'obertures, a la façana principal tant la porta d'accés com les finestres eren de carreus als muntants i llinda de fusta, per damunt d'aquestes hi havia arcs de descàrrega fets amb lloses posades a plec de llibre. També encara podem veure alguna finestreta de petites dimensions emmarcada amb un carreu per costat. Avui, podem veure restes d'algun mur de compartimentació interior. També podem veure un tram de l'escalada d'accés a la planta primera, feta amb graons de pedra.
A l'extrem est de la façana de llevant hi havia un cos adossat, que sembla correspondre a l'estructura d'un forn de pa.
Davant la casa fa un ampli pla delimitat en part per la mateixa roca natural i en part per un mur de pedra, que seria destinat a era.
Aquesta masia també se l'anomena Casanova dels Cassons. Hem mantingut el nom de Cal Sastre dels Cassons, perquè els veïns ens diuen que és la denominació que més utilitzen i que de fet la zona la coneixen com a Cal Sastre. De fet, aquesta masia està col·locada a la part alta, sobre un turonet que domina dues vessants, a llevant i ponent i les roques de Castell per la part posterior. La zona és com un petit veïnat format per unes cinc cases situades molt properes. Així, a més de Cal Sastre, hi ha Cal Truquet i la Vilella, que són bastides de bell nou, la Barraca que conserva un part de l'estructura antiga, i Cal Pere que està enrunada; i potser alguna més, ja que la documentació sembla que localitzi en aquesta àrea a Cal Piteu.
Història
Documentalment tenim poques notícies conegudes de la masia de Cal Sastre dels Casons, tot i així creiem que la masia podia existir ja al segle XVIII.
Les primeres notícies documentals de les que tenim constància, es remunten al segle XIX. Cal Sastre apareix referenciada en un llevador del 1858, conservat a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170).
Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta Sastre Casons, identificada amb el número 96, hi ha anotat que hi vivien quatre persones, un matrimoni, Joan Tubau Camprubí, la seva muller, Maria Espel Marginet, i dues filles.