Cal Rogent o cal Torralbes
Collbató

Baix Llobregat
Amadeu Vives, 11
Emplaçament
Al carrer Amadeu Vives
385

Coordenades:

41.5699
1.82903
402372
4602687
Número de fitxa
08069-45
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Medieval
Gòtic
Modern
Contemporani
Neoclàssic
Segle
XIV-XX
Elies Rogent Amat
Estat de conservació
Regular
La teulada va ser adobada fa poc, però la façana té problemes d'humitats i alguns esgrafiats han desaparegut.
Protecció
Legal
BCIL 2860-I (Com. Urb. 16/10/1991)
Número inventari Generalitat i altres inventaris
Sí; IPA: BLL-06.005; 2860-I
Accés
Fàcil
Científic
Titularitat
Privada
2529802DG0022N0001FR
Jardí de cal Rogent o de les Parellades
Autor de la fitxa
Assumpta Muset Pons

Cal Rogent és una casa de planta rectangular i entre mitgeres. Té un pati al darrere i la teulada a dues aigües. A la planta baixa, i a banda i banda de l'entrada, hi havia hagut la masoveria i les antigues dependències agrícoles; a la planta residencial, una gran sala, els dormitoris i el menjador; i a les golfes, la biblioteca i les col·leccions. La façana, que mira al sud, té el portal de pedra amb un arc rebaixat, un balcó central i un finestral al damunt; i finestres a ambdós cantons. També hi ha reixes de ferro forjat; ràfec i tortugada ceràmica. La façana està decorada amb esgrafiats que, entre d'altres motius, inclouen un rellotge de sol de forma ovalada que té les línies horàries molt esborrades. A l'interior hi ha alguns arcs gòtics que aguanten les dependències supeiors.

Actualment la casa acull la Fundació Privada Rogent.

L'any 1496 Pere Tria confessava una casa, amb celler, premsa de vi i hostal, que havia estat de Guillem Ramon. Després la casa i les terres van passar als seus descendents: Joan Tria (1611), Salvador i Margarida Matalonga (1726) i a la dona d'Elies Rogent (1858). Va ser cremada pels francesos el 1812.
La dona d'Elies Rogent (Joaquima Pedrosa i Vacarisses, germana de la muller de Pau Bertran) va rebre com a dot unes masoveries que la família tenia a Collbató, conegudes com cal Torralbes, i que estaven en molt mal estat com a conseqüència de la guerra del Francès. Rogent va reorganitzar aquests espais per tal de construir la casa i habilitar un pati al darrere. També hi portà les peces de les col·leccions que hi ha a la casa: rajoles, llibres, gravats, mobles, retrats fets per Claudi Lorenzale, etc. Durant la guerra Civil fou declarada Museu del Poble i salvada així del saqueig.

ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Pere Trias; Llo. 490, f. 40 v; i Llo. 381 (1), f. 29.
GIRALT-ROGENT, arquitectes (1992), Fitxa núm. 4, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya.

Descarrega PDF