Cal Ribes

Navàs

Masia de grans dimensions, d’origen medieval, que ha quedat pràcticament integrada al nucli urbà de Navàs, al sector nord-oest i molt a prop d’un altre mas: can Vall. Ocupa el vessant sud-oest del turó que antigament s’anomenava Navàs. El conjunt consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos), el qual té adossat un cos a ponent i, uns metres a llevant, s’aixeca un altre cos independent, de planta allargassada.

L’edificació que avui es pot veure és obra fonamentalment de les reformes que s’hi van fer a principis de segle XX, quan tot el conjunt es va uniformitzar adoptant una estructura molt regular i una estètica pròxima al noucentisme. La façana principal, encarada vers migdia, queda singularitzada per unes àmplies galeries que ocupen gairebé tot l’ample de la façana i les tres plantes. Es reparteixen en quatre trams marcats per arcs escarsers sobre esveltes columnes amb capitells de pedra que estan decorats amb motius geomètrics. La part de la planta baixa conforma un porxo sota el qual hi ha el portal principal. Les galeries del primer pis i un tram del segon han estat reconvertides en obertures que tenen finestres de persiana. Els diferents pisos queden separats per una cornisa de ceràmica vidriada verda (al primer nivell) i per baranes balustrades (al nivell superior). A banda i banda, les galeries queden flanquejades per franges d’obra massissa, amb obertures de balcons individuals i finestres balconeres.

La resta de façanes segueixen el mateix llenguatge arquitectònic però amb una composició diferenciada a cada sector. Es caracteritzen pels emmarcaments de les obertures amb una franja d’arrebossat blanc sobre els parament de pedra vista. La façana oest s’ordena en base a dos nivells d’obertures de composició simètrica, amb diferents tipus de balcons a la planta superior i obertures que donen a una gran terrassa a la planta primera. La façana est té adossat un cos porxat a la planta baixa que funciona com a terrassa, sustentat sobre columnes de pedra que suporten voltes ceràmiques. S’hi accedeix per una escala semicircular. Als dos pisos superiors la composició queda centrada per una franja central amb dobles obertures. Un dels elements singulars és la marquesina adossada a l’extrem dret, formada per vuit pilars rodons que imiten troncs d’arbre i que suporten una coberta de volta on hi ha la inscripció de 1919.

La façana nord és més discreta i tan sols presenta dos nivells d’obertures estructurades en cinc eixos verticals, amb un portal per on s’accedeix directament al primer pis. A diferència de la resta de murs aquí el parament és arrebossat i pintat de color blanc. L’edifici queda rematat per una torre quadrada que serveix de llanterna a l’escala interior. Les cobertes són a quatre vessants, amb un ampli voladís suportat per cabirons. L’interior de la casa té com a element singular una escala de cargol a l’eix de la lluerna.