Cal Rencoi
Montclar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antiga casa rural que es troba enrunada i de la qual només es conserven alguns tancaments de pedra que recorden la seva configuració original. Era una casa de pedra, de planta rectangular, amb les cantoneres de carreus ben tallats, que estaria coberta amb teulada de doble vessant de la que no queden restes. La casa està distribuïda en planta i pis, amb la façana principal orientada a migdia. En aquesta hi havia dues portes, de les que resta un brancal de cada una; la de ponent d'arc escarser de pedra i la de llevant amb llinda horitzontal de pedra. També hi ha algunes obertures petites a la planta i al pis. L'interior està dividit en dues crugies però no es conserven els murs de divisió. Hi ha restes de la fornícula que contenia la imatge a la sala del pis, així com la clau de l'arc escarser que es troba fóra de lloc al terra, amb una inscripció 1871 CASA NOVA i uns dibuixos que recorden uns arpiots, un plantador, eines d'horta que poden representar l'ofici dels habitants, així com un porró, que podria representar que aquesta casa faria funcions d'hostal en algun moment.
Es troba al Pla de Montclar, limita pel nord amb un bosquet d'alzines que el separa de la carretera al nucli. El topònim original és Rancoi.
Història
Desconeixem la data de construcció d'aquesta casa, només coneixem la que ens indica la llinda, 1870, i que la casa surt al llistat del registre de "Casas de campo y aforados de guerra" de 1856: Casa Nova, Pedro Costa. També sabem que la casa va ser abandonada farà uns 40 anys després de morir la única dona que hi vivia. Tot i aquesta confirmació cronològica, la casa podria ser de finals del XVIII o inicis del XIX. Sembla que havia fet d'hostal, en trobar-se al peu del camí Ral, i el seu nom originari podria ser "La Casanova dels Racons", ja que es troba a tocar la casa dels Racons de Monclar. Abans de la guerra civil, el Rancoi era l'hostaler de la Casanova. Amb l'acabament de la carretera de Berga a Solsona, l'any 1919, i la carretera de Casserres a l'Espunyola l'any 1921, Montclar es queda al marge de les principals vies de comunicacions i comença un lent abandonament dels antics camins d'aquesta zona.
Bibliografia
Torras, Cèsar August (1922). Pirineu Català. Guia itinerari. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench. Barcelona.
"Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra". 1856. Document original. ACB.
http://hostals.blogspot.com.es/2010/01/hostal-cal-rancoi-montclar.html
