Cal Pere Coll
L'Estany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta rectangular conformat per dos cossos que s'alineen amb el traçat del carrer, coberts amb teulada de doble vessant vers la façana principal. La composició d'aquesta façana es defineix a partir dels dos cossos que conformen l'edificació, està articulada a partir de les portes d'accés a cada un d'aquests. A la part oest s'obre una porta d'arc rebaixat feta amb pedra local tallat que queda flanquejada a l'esquerra per una finestra. A la planta pis, just a l'eix que marca la porta d'accés s'obre un balcó amb barana de ferro decorada que porta la data 1884. A un costat del balcó i alineada amb la de la planta baixa s'obre una finestra, mentre que a l'altre costat es localitza una petita finestra, que queda situada a la balconada. Finestres, que també, estan fetes amb pedra tallada.
El cos més occidental, també queda articulat a partir d'una porta amb llinda que s'obre a l'eix d'aquest volum. Obrint-se per sobre d'aquesta, a la planta pis, dues finestres. Obertures aquestes que, igual que la porta, són fetes amb brancals i llindes de pedra tallada.
El parament de la façana d'aquestes dues plantes inferiors és fet de maçoneria de pedra desbastada irregular lligat amb morter de cal i amb reforç de pedres carejades a la cantonera. A la planta segona, el parament exterior del mur presenta un tractament definit a partir d'un revestiment llis que dóna unitat a tota l'edificació. En aquest nivell s'obren cinc finestres distribuïdes al llarg de la façana.
Edifici reformat en època contemporània, obra que és especialment visible a la remunta del pis sota coberta.
Història
Aquest carrer es correspon amb el tram final del traçat del camí de ral de Moià, una de les principals vies de transhumància que travessen aquest territori, que després de passar pel Raval del Prat i el carrer dels Caputxins i conformar el carrer Rodors, dóna accés al monestir.
La seva conformació s'anà consolidant a partir del segle XV fins a quedar plenament integrada en el tramat urbà del qual ha esdevingut el nucli de població de la vila. Tot i les línies senzilles que originàriament devien presentar la majoria de construccions d'aquest carrer, l'evolució arquitectònica que experimentaren a partir d'època moderna, es fa palesa en molts dels elements arquitectònics que encara avui preserven.
Bibliografia
RODRÍGUEZ i LARA,J.L. (1988)."Gent i llocs de l' Estany". Associació cultural de l' Estany. l' Estany.
