En aquest indret ja hi havia dos masos antics: la Rabeia (actualment coneguda com la Masoveria) i el Lledó. La creació de la fàbrica de la Rabeia, que va entrar en funcionament l’any 1880, va propiciar que a l’entorn es construïssin diverses casetes relativament disseminades, ja que dins del nucli de la fàbrica només hi havia uns 10 habitatges. Aquestes cases es van aixecar en els anys pròxims a la fundació de fa fàbrica o una mica més endavant, fins al tombant de segle XX. Entre les més antigues hi ha cal Jep (entorn de 1875), ca l’Olivet, cal Roqueta i ca la Cerdana (pels volts de 1880), la Casa Blanca (principis de la dècada de 1890) i ca la Mònica (possiblement entre 1907 i 1908). La resta de cases de la contrada es van aixecar en una segona etapa, ja a partir de 1940: cal Torres, cal Viu, cal Riera i cal Masover. Cal dir que la majoria d’aquestes cases han estat molt reformades modernament i han perdut el seu interès patrimonial.
Pel que fa a cal Mestres en particular, es va construir en els anys en què va començar a funcionar la fàbrica de la Rabeia, entorn de 1880 (Carreté, 2010: 151). En un principi era força més petita i només tenia teulada a un sol vessant. En les parets laterals hi van deixar unes pedres que sortien amb la intenció d’engrandir la construcció més endavant. Però les obres noves que s’hi van realitzar al llarg del segle XX s’acoblen de manera molt irregular amb l’antiga.
A la dècada de 1930 va sorgir un grup musical en aquest barri que es trobava per assajar en aquesta casa. S’anomenaven Iberians Jazz i, més endavant, Triumf Jazz. Durant molts anys van amenitzar les festes majors del poble i de les rodalies. En Josep Mestre Escudé, que vivia a la casa, tocava el piano i per això els altres músics es desplaçaven aquí.
