Cal Mal Llamp
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa unifamiliar que ha conservat força íntegrament la seva tipologia originària (dels segles XV-XVI) i que compta amb un finestral gòtic. És una edificació de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a doble vessant. A la façana, que és plana amb arrebossat, s'observa com a elements destacats, a la primera planta, una finestra gòtica,avui convertida en balcó. En aquesta mateixa planta hi ha una petita finestra de llinda plana emmarcada per carreus i un altre balcó amb amb motius decoratius a la barana. A la planta baixa s'observen dues portes de llinda plana amb brancals de carreus. Les golfes són de factura molt recent, amb un fris continu de finestrals (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). L'edifici conserva els següents elements destacables:
1. Planta baixa. Dues portes de factura molt similar. Tot i que no se’n poden observar les llindes, es conserven encara les motllures interiors sobre les quals recolzarien sengles llindes planes. La de migdia fa 1,9 m d’amplada x 2,65 d’alçada, mentre que la de tramuntana en fa 2,15 d’amplada x 2,8 d’alçada.
2. Planta noble. Finestra de tramuntana. Només se n’observen els brancals, fets amb grans carreus ben treballats. La resta ha estat probablement arrencat i arrebossat.
3. Planta noble. Finestra geminada de migdia, d'estil gòtic, acabada amb sengles arcs lobulats simples sobre impostes decorades amb tres rosetes cadascuna. El mainell ha estat arrencat (PANCORBO et alii, 2006: 190).
Història
En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada.
Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas de can Mal Llamp l'edifici ha conservat força íntegrament l'estructura originària, dels segles XV-XVI. Segons un estudi de topografia històrica (PANCORBO, 2006: 190), s'hi observen tres fases clarament diferenciades. La primera correspon a les plantes baixa i noble, amb obertures dèpoca tardogòtica. La segona ve determinada per l’ampliació de dues de les finestres per fer-ne balcons. Finalment, la tercera correspon a la construcció de les golfes actuals, de factura molt recent i amb uns fris continu de finestrals.
L'autor García-Pey recull que en aquesta casa hi tenia la seva taverna Francesc Muntañà Casabella. La casa i la tavera eren conegudes per "en Mal Llamp". L'establiment era molt concorregut pels pagesos de l'època en dia de mercat, segons notícia de 1893 (GARCIA-PEY, 1990).
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 189-190.
PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
