Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Una part de la casa, en concret les façanes nord i est es troben envoltades per un mur perimetral de tancament que crea un espai interior de pati, on es troben alguns cobert auxiliars. L'accés a l'interior del pati es realitza mitjançant un portal i una porta de doble fulla obert al sector de llevant del mur, davant de la façana principal de la casa. La construcció és feta en mur de paredat antic amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars ben tallats i ben disposats. La casa original es trobava arrebossada amb morter de calç en alguns sectors de la façana de ponent. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, i la rehabilitació ha respectat al màxim les obertures originals. La façana principal es troba encarada a llevant i s'obre amb un portal format per un arc rebaixat creat amb una fila de maons disposats a sardinell. Aquest portal es recolza sobre dos brancals formats per carreus de pedra quadrangulars que poden haver suportat dovelles. Sobre l'arcada del portal, s'observa un arc de descàrrega encastat al mur fet amb dues fileres de maons. Al cantó dretà del portal sobresurt el cos d'una cisterna d'aigua quadrangular, que s'alça fins al primer pis. A l'altre costat de la cisterna, al cantó nord de la façana, s'obre una arcada formada per fileres de maons, que donaven accés al celler. A nivell de primer i segon pis, s'observen dues sèries de tres balcons per pis, protegits per reixes treballades, que es distribueixen de forma ordenada. La façana nord s'obre amb una petita porta formada per una arcada molt rebaixada feta amb una filera de maons a sardinell. A nivell de primer pis, destaquen dos balcons simètrics, i a nivell de segon pis destaca una gran finestral format per una arcada rebaixada que dóna accés a un balcó. Originalment es tractava d'una obertura rematada a la part superior per una arcada i una petita finestra al costat, però totes dues han estat unificades i convertides en aquest gran finestral. La façana de ponent és la que ha conservat de manera més fidel les obertures, consistents en un seguit de finestres i balcons repartits de manera irregular a nivell de planta baixa i primer pis, i una filera de finestres molt uniforme a nivell de segon pis. Al costat de migdia de la casa, aprofitant el desnivell natural del terreny, s'adossa un cobert de planta baixa i coberta inclinada que era destinat a la producció de vi i compta amb dos cups a la planta inferior. La reforma actual de la casa aprofita un d'aquests cups com a dipòsit d'aigua de la pluja. L'interior de la casa conserva la majoria de les estances amb l'embigat de fusta original, i ha estat rehabilitada com a establiment de turisme rural.
Història
El mas de Cal Gramunt és una dels antics masos d'origen medieval del terme de La Torre de Claramunt. Arquitectònicament, una primera fase constructiva es correspondria a la part situada a migdia, a tocar del pendent de la muntanya i hauria tingut una planta quadrangular. Com a testimonis d'aquest moment només es poden apreciar els brancals del portal d'entrada, fets en carreus quadrangulars molt ben tallats i que podrien haver suportat una arcada adovellada similar a la de Cal Rossinyol, d'un període aproximat entre el segle XV i XVI. A finals del segle XVIII, en concret, el 1786 era propietat de Cristofol Gramunt. El 1852 era hereu de la casa Jaume Gramunt. En arribar a finals de segle XIX, la casa hauria estat objecte d'una important reforma que li hauria donat el seu aspecte actual. El cos original hauria estat reformat a nivell de primer pis, aixecat segurament en aquest moment el segon pis i obrint balcons. A més a més, la casa hauria estat ampliada afegint un altre cos quadrangular al nord de l'anterior, convertint la planta en rectangular. El moment de reedificació de la casa es pot correspondre a les dates de 1871 i 1874 que es van trobar en algunes de les teules del segon pis. Històricament, aquest moment es correspon amb un moment de gran expansió econòmica arran de la riquesa que va proporcionar el conreu de la vinya en tot el terme. La família propietària degué abandonar el mas a començaments del segle XX, coincidint amb el final del període de bonança proporcionat per la vinya. La casa va estar ocupada des d'aquell moment per masovers i finalment va quedar abandonada. Fa sis anys va ser adquirida per a Societat Can Gramunt SL i des de fa tres està sent rehabilitat per convertir-se en casa de turisme rural.
Bibliografia
RIBA GABARRÓ, J. (1988) "La Torre de Claramunt" a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.