Cal Gallego
Subirats

    Alt Penedès
    En un camí asfaltat que es desvia a la dreta de la carretera BV-2154, al nord del terme.

    Coordenades:

    41.41176
    1.79901
    399625
    4585164
    Número de fitxa
    08273 - 124
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Regular
    Tot i que l'estructura arquitectònica es troba en perfecte estat, les façanes exteriors estan notablement degradades: zones amb l'arrebossat esquerdat, obertures amb portes fetes amb materials improvisats, etc.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 029A09501
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez

    Casa pairal feta amb pedra i maó, amb les façanes arrebossades amb guix, de planta baixa i pis, formada per diversos cossos, un de principal de planta quadrada amb teulada de teula àrab a doble vessant; un segon cos, adossat perpendicularment al primer, amb teulada a un sol vessant. Un tercer cos és un annex agrícola.
    La majoria de les obertures son d'arc escarser o rebaixat, les finestres del primer pis estan emmarcades amb maó.

    També és coneguda amb el nom de Mas Albareda.

    Tot i que la masia actual presenta un aspecte molt modificat, els seus orígens es troben al segle XIV, tal i com es desprèn de l'esment, al fogatge de l'any 1358, del nom de "N'Albareda, vídua".
    Un dels seus descendents, Rafael Sala d'Albareda, apareix documentat l'any 1492 com a membre de la Universitat o Govern municipal.

    COLOMÉ, Josep (edició) (1997): "Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim". Llibre III. Transcripció de Raimon Soler. IEP, "Estudis i Documents", vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, "Història de la vila", nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs.
    LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): "Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès". Ed. Ajuntament de Subirats, p. 53, 177.