Cal Fontanals - Cal Balaguer
Font-rubí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un conjunt de cases consecutives de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos de teula àrab. El carener és paral·lel a les façanes principals dels immobles, que s'orienten a llevant. La casa principal és la que se situa més al N, coneguda com Cal Fontanals, i està formatda, de fet, per dues vivendes bessones amb planta baixa, planta pis i golfes. Ambues tenen portal adovellat de mig punt, finestres allindades a la planta baixa, balcons amb muntants de pedra treballada a la planta primera i finestres simples allindades a la planta corresponent a les golfes. Hi destaquen algunes llilndes datades, com la del balcó que s'obre sobre una de les entrades adovellades on hi podem llegir la data "1625" mentre que a la dovella central de la porta que trobem a sota hi llegim la data "1683". Els balcons molt probablement s'obriren ja durant el segle XVIII, en un d'ells s'aprecia una antiga llinda reaprofitada en dues parts on hi havia gravada la data de 1661. De les dues cases consecutives principals de Cal Fontanals, la situada a migdia compta amb una torratxa, a l'extrem nord d'aquell immoble, de planta quadrada, amb finestres de mig punt i rematada amb un terra pla. Continuant la mateixa línia de façana, al sud de Cal Fontanals hi trobem un altra habitatge amb planta baixa i planta pis conegut amb el nom de Cal Tullàs. Aquest edifici és de construcció més austera i hi destaca, especialment, el portal adovellat amb arc de mig punt de pedra ben treballada. Sobre l'arc una pedra resa la inscripció "Pere Iofres". Sembla també obra del segle XVII. Al costat de ponent del conjunt hi ha diversos annexos afegits entre els que hi ha un altre habitatge sense especial interès arquitectònic.
A Cal Tullàs ha cedit part del mur de tancament de migdia de l'edifici, cosa que ha fet que una gran jàssera cedís arrossegant part dels trespols de la primera planta i part de la coberta. De no posar-hi remei en pocs anys la casa esdevindrà només una ruïna.
Història
Durant la Guerra Civil de 1936-1939 Cal Fontanals s'utilitzà com a caserna general del camp d'aviació del Pla del Penedès / Torrelavit, situat a pocs metres de distància. Segons uns veïns de la zona, el carrer Nou, que s'obre actualment a tramuntana de Cal Fontanals, entre aquesta casa i la capella de Sant Bartomeu, s'obrí a principis de 1939 com a conseqüència de l'explosió accidental que es produí quan dos soldats republicans manipulaven explosius en aquell punt. Les ordres dels soldats republicans eren fer volar el pont de la carretera (actual C15) que travessava la riera de Sabanell per tal de dificultar l'avanç de l'exèrcit franquista. Les restes humanes dels soldats foren enterrades davant de Cal Tuyàs, on encara hi trobem un xiprer que es plantà per tal de marcar l'indret i recordar la tragèdia. D'altra banda, el Mapa de fosses de la Guerra Civil, impulsat pel Memorial Democràtic, recull una fossa al cementiri parroquial de Santa Maria de Bellver on, segons s'hi explica, varen ser enterrats dos soldats republicans que moriren accidentalment el dia 22 de gener de 1939. Segons aquesta font, els soldats republicans formaven part del cos de vigilància de l'aeròdrom i varen rebre ordres de destruir el polvorí que, finalment, esclatà accidentalment. Tot sembla indicar que es tractaria dels mateixos soldats, si bé hi ha una petita divergència en la manera que es va produir l'accident, o bé intentant destruir el polvorí del camp d'aviació, o bé intentant volar el pont de la carretera que travessava la carretera de Sabanell.
