Cal Fitó/Cal Pollina El Papiol

Baix Llobregat
Carrer Barcelona, 4/ Carrer del Doctor Fleming, 2.
128

Coordenades:

41.43764
2.00978
417274
4587814
08158 - 23
Patrimoni immoble
Edifici
Noucentisme
Contemporani
XX
1911
Bo
Legal
BPU. D30-Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol
Fàcil
Residencial
Privada
7380802DF1878A
Juana Maria Huélamo Gabaldón

Edifici situat entre mitjeres, de planta rectangular, el qual presenta una curiosa façana elevada en cinc nivells: el més alt dels quals és una torratxa capçada amb un teulat a quatre aigües. Aquest teulat presenta els ràfecs ben sobresortits.
La construcció es desenvolupa en alçada, en planta baixa, dos / tres pisos.
La façana principal és asimètrica, amb la porta principal d'accés a l'extrem més baix, ja que l'edifici està construït adaptant-se al terreny, en un carrer força empinat, a la vessant del cim dominat pel castell de la població. A la planta noble s'obre un ampli balcó i a la part de dalt hi ha una galeria de quatre arquets de mig punt. Les obertures principals tenen les llindes ressaltades amb arquets de maó vist que contrasten amb l'arrebossat blanc del mur.
La façana sud, també presenta una composició a diferents nivells. Les obertures són allindades, d'arc carpanell rebaixat i d'arc de mig punt, algunes d'elles amb ornament d'obra vista i d'altres amb trencaaigües. La barbacana és de fusta ornamentada, coberta amb teula àrab a quatre vessants en tres cossos i a dues vessants en dos cossos.
Destaca cromàticament el color del maó sobre el blanc intens de les façanes.

Amb la moda que s'imposa a finals del segle XIX i principis del XX pel que fa a les construccions de cases d'estiueig, l'arquitectura urbana imita també aquestes noves maneres de fer en cases del casc urbà, no aïllades, en les quals es fa una recuperació d'elements significatius de les arquitectures del Renaixement.

Al Papiol des de finals del segle XIX, i sobre tot les primeres dècades del segle XX, l'estiueig prolifera, atraït per la proximitat a la ciutat de Barcelona i en concordància amb el pensament de que el seu clima era més benigne i sobretot l'aire, que es considerava més sa que el de la gran ciutat.
D'aquesta manera, les classes mitjanes i burgeses es van anant fent la seva torre o el seu xalet en aquest poble.

Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall.
Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.