Cal Fàbrega
Súria
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les masies de Cal Fàbrega i cal Lledó s'adossen a la capçalera de l'església de Santa Maria de Cererols. La casa, de planta rectangular i teulada a doble vessant, està feta amb maçoneria irregular, constant de dos pisos més golfes. Als baixos i a les escales d'accés a la primera planta els paviments estan fets amb lloses de pedra i totxo. El pis baix, seguint la configuració del terreny, està disposat a dues altures. En aquest pis destaquen el forn de pa i tot un conjunt d'eines antigues. Al fons del celler es pot veure un arc gòtic i l'absis de l'església de Santa Maria. Conserva les botes congrenyades amb sòcols de pedra, una d'elles amb la data de 1676. Hi ha quatre tines i els dipòsits destinats a conservar l'oli. A la part posterior de la casa es localitza una cisterna amb una construcció exempta que serveix per a portar l'aigua fins a la primera planta. La masia va ser reformada a la dècada de 1880, conservant-se gairebé idèntica des d'aquella època fins l'actualitat. Hi ha altres edificis i construccions auxiliars per a bestiar, conservar la collita, etc.. Com a curiositat cal assenyalar un petit safareig amb les lloses fetes de ceràmica que recorden per forma i dimensions una "tegula" romana. Estan fetes en un forn proper a la primera meitat del segle XX.
El cognom de la família apareix en documentació antiga amb la grafia "fàbrica". Per algú es considera com etimològicament relacionat amb l'ofici de ferrer (fàbrega, farga) (LOSADA, 2000)
Història
Josep Lladó la situa al segle X. sota el nom de Fabrica, al costat d'altres: Ledo (Can Lledó), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera), Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). Quan va tenir lloc l'epidèmia de còlera de l'any 1885, el poble de Súria es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren especialment, d'entre altres, de l'amo del mas cal Fàbrega (REGUANT, 1988). En aquesta casa va néixer Magí Fàbrega i Cortés (Súria, 22.11.1855, Barcelona 20.07.1926), qui començà a donar classes d'auxiliar a la facultat de Dret, i el 1888 ja era catedràtic numerari de Dret processal, civil, penal, canònic i administratiu. El 10.12.1919 fou nomenat vicerector i, en morir el rector Valentí Casulla, passà a exercir de rector en funcions fins el nomenament d'Andreu Martínez Vargas el 1923. El 2 d'octubre de 1925 dimiteix del càrrec de vicerector i es jubila (REGUANT, 1988).
Bibliografia
CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.
CEREROLS (1993) "Cererols, mil anys d'història (993-1993)" Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.
LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.
LLADÓ RAMONET, Josep (1933) "Indrets comarcals. Sant Maria de Serarols". Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages, Núm. 162, Manresa.
LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) "Cererols [Serarols]" extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.
REGUANT i AGUT, Josep (1988) "Súria", Història de les comarques de Catalunya. Bages". Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.
REGUANT I AGUT, Josep (1993a) "Magí Fàbrega. Notes biogràfiques" a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 113-116, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.
