Cal Fàbrega
Súria

    Bages
    Camí rural a Cererols
    Emplaçament
    Adossat a l'ermita de Santa Maria de Cererols

    Coordenades:

    41.818795092299
    1.768360406727
    397709
    4630391
    Número de fitxa
    08274 - 35
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Gòtic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIV-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    BCIL 5202-I. Aprovació definitiva comissió urbanisme 21/01/2003
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 17237
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 006A00026
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    Les masies de Cal Fàbrega i cal Lledó s'adossen a la capçalera de l'església de Santa Maria de Cererols. La casa, de planta rectangular i teulada a doble vessant, està feta amb maçoneria irregular, constant de dos pisos més golfes. Als baixos i a les escales d'accés a la primera planta els paviments estan fets amb lloses de pedra i totxo. El pis baix, seguint la configuració del terreny, està disposat a dues altures. En aquest pis destaquen el forn de pa i tot un conjunt d'eines antigues. Al fons del celler es pot veure un arc gòtic i l'absis de l'església de Santa Maria. Conserva les botes congrenyades amb sòcols de pedra, una d'elles amb la data de 1676. Hi ha quatre tines i els dipòsits destinats a conservar l'oli. A la part posterior de la casa es localitza una cisterna amb una construcció exempta que serveix per a portar l'aigua fins a la primera planta. La masia va ser reformada a la dècada de 1880, conservant-se gairebé idèntica des d'aquella època fins l'actualitat. Hi ha altres edificis i construccions auxiliars per a bestiar, conservar la collita, etc.. Com a curiositat cal assenyalar un petit safareig amb les lloses fetes de ceràmica que recorden per forma i dimensions una "tegula" romana. Estan fetes en un forn proper a la primera meitat del segle XX.

    Josep Lladó la situa al segle X. sota el nom de Fabrica, al costat d'altres: Ledo (Can Lledó), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera), Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). Quan va tenir lloc l'epidèmia de còlera de l'any 1885, el poble de Súria es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren especialment, d'entre altres, de l'amo del mas cal Fàbrega (REGUANT, 1988). En aquesta casa va néixer Magí Fàbrega i Cortés (Súria, 22.11.1855, Barcelona 20.07.1926), qui començà a donar classes d'auxiliar a la facultat de Dret, i el 1888 ja era catedràtic numerari de Dret processal, civil, penal, canònic i administratiu. El 10.12.1919 fou nomenat vicerector i, en morir el rector Valentí Casulla, passà a exercir de rector en funcions fins el nomenament d'Andreu Martínez Vargas el 1923. El 2 d'octubre de 1925 dimiteix del càrrec de vicerector i es jubila (REGUANT, 1988).

    CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.

    CEREROLS (1993) "Cererols, mil anys d'història (993-1993)" Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.

    LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.

    LLADÓ RAMONET, Josep (1933) "Indrets comarcals. Sant Maria de Serarols". Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages, Núm. 162, Manresa.

    LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) "Cererols [Serarols]" extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.

    REGUANT i AGUT, Josep (1988) "Súria", Història de les comarques de Catalunya. Bages". Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.

    REGUANT I AGUT, Josep (1993a) "Magí Fàbrega. Notes biogràfiques" a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 113-116, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.