Cal Emiliu o Miliu
L'Estany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici unifamiliar de dues plantes amb coberta de doble vessant. La façana principal ofereix una composició de línies senzilles definides a partir d'un estil eclèctic que li dóna personalitat. La seva ordenació és definida per la porta d'accés de fulla simple amb llinda i claraboia que estableix el mòdul de les dues finestres balconeres amb balustrades que s'obren a la planta superior. L'equilibri compositiu s'accentua amb el finestral d'arc de mig punt de la planta baixa. Amb dos òculs de ceràmica per la ventilació de la coberta. El parament exterior presenta un revestiment enlluït de color blanc.
Història
La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial.
L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic.
Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila.
La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.
