Cal Colilles L'Espunyola

Berguedà
A la zona de Sants Metges
Aproximadament al km 135,3 de la C-26 hi ha el trencall al costat nord, seguir uns centenars de mts.

Coordenades:

42.05666
1.76018
397411
4656811
08078-47
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVIII
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
08077A005000390000HM
Sara Simon Vilardaga

Es troba situada a peu de roques, en la zona on s'inicia el fort desnivell dels Cingles de Capolat, en concret a la base del Serrat de la Malla, quedant arresarada per la part posterior a la costa i pel davant s'obre a una àmplia zona planera on s'estenen camps de conreu. Recentment la casa ha estat totalment reformada. Colilles està conformada per un conjunt de construccions, la principal, la casa, amb uns coberts annexos al costat sud (la part que conforma la terrassa és obra actual) en un dels quals trobem la fogaina; al costat de llevant de la casa hi ha el pou, un paller també a l'est, i al davant, un altre porxo amb una cisterna adossada a aquest darrer pel costat de ponent. La casa és de planta irregular, conformant una planta propera a un rectangle en el qual el mur nord defineix un angle sobresortit. Consta de planta baixa, planta primera i planta sotacoberta, abans golfes; és coberta a dues aigües amb el carener orientat est-oest; cal anotar que el vessant sud actualment està format per dos plans de coberta resultat de l'obra actual en la que es va rebaixar la meitat de la coberta per aquest costat. L'edifici és construït en una zona en desnivell, fet que li permet tenir accés a dos nivells de planta, la baixa i la primera. A la planta baixa l'accés és a la façana sud, en el mateix nivell hi ha altres obertures, una de les quals, actualment tapiada, era feta amb muntants de pedra desbastada i llinda de fusta. L'accés a nivell de planta primera és a través del mur lateral de llevant. La majoria de finestres són obertures emmarcades amb maó massís, alguna modificada en l'actualitat, també hi ha una gran finestra a la façana sud i a nivell de la planta primera que és feta amb muntants, ampit i llinda de pedra picada i polida, i per l'interior té festejadors. Els murs presenten diferents acabats, aproximadament la part corresponent a la planta baixa és de pedra amb un paredat irregular de pedres tant sols desbastades de mides i formes diverses, i les cantoneres més regulars però formades per carreus sense polir; per sobre, i abastant més o menys l'extensió del nivell de la planta primera, els murs són de tàpia i estan arrebossats, i a les cantoneres tenen una part amb pedra polida i la resta amb maó massís, per sobre hi ha una altra vegada murs de pedra, en aquest cas amb maó a les cantoneres, probablement resultat d'una remunta. La planta baixa és de dimensions menors, ocupant aproximadament només la meitat sud de la planta de la vivenda; el seu interior es troba compartimentat en tres espais amb murs de càrrega fets amb pedra. A partir de la planta primera l'estructura interior es desenvolupa a partir de pilars de maó massís que arriben ja fins al carener. Com a element a destacar trobem la boca del forn de pa, restituïda en el seu lloc original, al mur de llevant de la planta primera. Dels annexes sud podem ressaltar l'obertura que dóna a l'espai on hi ha la fogaina, és una àmplia obertura de muntants i arc de mig punt tot de pedra ben tallada i polida. Pel que fa als porxos podem anotar que el més petit, situat a tocar de la casa pel costat de llevant, sembla el més antic, és de dos nivells, la planta baixa destinada al bestiar i la primera a paller. El porxo més gran és de tres nivells, i també aprofita la ubicació en desnivell per tenir accés a peu pla en els dos nivells inferiors, l'accés al nivell superior era a través d'una escala exterior; la planta semisoterrània era el femer amb una àmplia obertura al sud emmarcada amb maó massís i d'arc rebaixat, el seu interior és cobert amb volta de maó massís posat de pla; la planta primera era destinada al bestiar, on hi havia diverses corts i una trapeta al mig de la planta per poder abocar els fems directament a la planta inferior; el darrer nivell era destinat a paller, a més de la porta d'accés té tres grans obertures a la façana sud, tant sols separades per pilars, i amb els travessers de fusta. Els murs són de pedra i les obertures emmarcades amb maó massís.

A finals del segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 102) hi consta que Maria i Ramon Roca i Fabregó tenen els Masos Coll dels Ars, alies Roqueta i Colilles, habitats i afocats i terres del mas Fabregó. En el mateix capbreu apareixen altres referències al Mas Colilles, situat dins el terme de Castellserà i com a confrontació per exemple d'una feixa del Mas Vilar Jussà situada sota la casa d'en Colillas. Al 1886 en el document de "Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886", apareix la casa Colillas, i hi consten Paula Badia, Miquel, Maria i Juan Canarpa (?) com a habitants del mas.