Edifici d'atribució dubtosa conegut com Cal Chica, Cal Teia o Altella, que conserva les parets mestres i mitgeres, però els trespols ni les cobertes. Aquest presenta nombroses reformes, com la majoria de les masies. En aquest cas sembla que el cos més antic es caracteritza per tenir la planta baixa de maçoneria de pedra calcària lligada amb morter de calç, mentre que el pis és de tàpia molt erosionada. A més la tàpia està recoberta per nombroses capes d'arrebossat blanc, per tal de protegir-la dels agents atmosfèrics. Aquest cos central va ser ampliat amb la construcció d'un lateral i un altre de posterior. Es caracteritzen per un alçat de maçoneria de pedra calcària lligada amb morter de calç i encara sembla haver-hi una altra reforma, en el decurs de la qual s'hi van afegir els pisos superiors a l'element central. Les obertures conservades daten probablement de les últimes reformes de la masia, ja que estan fetes de materials més moderns. Les portes es conserven malament, però a l'interior n'hi ha dues de coronades per sengles arcs formats per diverses pedres sense escairar, una de les quals es va tapiar i va passar a ser aprofitada com a armari. L'alta passà a ser l'obertura d'un forn, que si bé per la part interna és de totxo, per la part externa és una construcció cilíndrica de maçoneria de pedra calcària.