Cal Canyadell Sant Llorenç d'Hortons

Alt Penedès
La Beguda baixa
241

Coordenades:

41.49041
1.84576
403649
4593843
08222-24
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVI-XIX
Bo
Legal
BCIL (POUM de Sant Llorenç d'Hortons, 2005)
Sí, IPA 2917
Fàcil
Productiu
Privada
3739414DF0933N0001LO
Jordi Montlló Bolart

Masia d'origen antic que podria correspondre a l'antic hostal de Can Josa, documentat en el segle XVI, però molt reformada en el segle XIX. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes i cellers en el soterrani. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a la carretera de Martorell. En aquesta façana destaca un dels elements arquitectònics més antics de la casa, l'arc de mig punt adovellat. La façana posterior, orientada a migdia, no té la rellevància arquitectònica pròpia de les masies d'aquesta època ja que la septentrional és la que està en l'antic camí reial de Barcelona a Madrid, en el tram Martorell - Igualada i la seva funció d'hostal i parada de carruatges feia que la part pública de la casa fos aquesta. Posteriorment, l'any 1883 es refà la façana de llevant, amb la construcció d'una doble arcada de quatre arcs escarsers a la planta baixa i vuit arcs de mig punt sostinguts per columnes cilíndriques de terra cuita esculturades amb balustrada a la planta pis i terrassa balustrada al damunt.

També es coneix amb el nom de La Cava Gran de la Beguda Baixa

És molt possible que es tracti de l'antic hostal de Can Josa, que antigament es deia el mas Pèlag. Tenia una font que alguns autors (Rovira:1999) pensen que dona nom a la Beguda. Però fonts orals (Pere Carafí) explica el nom de Beguda per tractar-se precisament d'un hostal del Camí Ral on els cavalls s'aturaven a beure per respondre les forces per continuar el camí. A la Beguda Alta hi havia un altre hostal, per aquest motiu la diferència entre Beguda Alta i Beguda Baixa.
En relació al mas Pèlag, hi ha documentació de l'any 1460 quan Antoni Duran el compra.
L'any 1598 n'era propietari en Pere Joan Baros; l'any 1623 ho era un tal Sebastià Casanoves, l'any 1736 en Pere Joan Ordines, el 1738 en Francesc Llopart i el 1827, el seu net, en Josep Llopart.
Actualment els propietaris són els amos de la cava Castell d'Age.

AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133.
ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm