Cal Calixtus
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 16.
Descripció
La finca comprèn l’edifici principal i el jardí, tot plegat delimitat per un baluard format per pilars i reixes de ferro colat. L’edificació consta de planta baixa, primer pis i terrat, amb una destacada torratxa mirador a la part superior, coberta per una volta decorada amb escates de ceràmica vidrada. L’accés a l’habitatge es realitza a través del porxo situat al jardí.
Situada en una cantonada, la casa presenta una façana alineada amb el carrer Diputació. Les façanes sud-est i sud-oest es caracteritzen per una galeria contínua sostinguda per columnes de ferro colat, el mateix material utilitzat en les reixes perimetrals. La cantonada metàl·lica de la galeria de la primera planta, que dona al carrer Diputació, es va tancar posteriorment amb una vidriera de colors, decorada amb formes sinuoses d’inspiració vegetal, molt en sintonia amb l’estètica modernista.
L’edifici s’emmarca dins de l’arquitectura eclèctica, amb elements distintius com l’encoixinat de la planta baixa, les pilastres del primer pis, els trencaaigües motllurats sobre les obertures i el frontó que corona el balcó. Portes i finestres s’organitzen seguint eixos de simetria perfectes. Al segon pis, es recorre a permòdols i cartel·les d’inspiració historicista.
Per damunt de la cornisa motllurada, la terrassa es delimita mitjançant una sèrie de balustrades alternades amb murets decorats amb relleus de formes poligonals i coronats amb motius de palmetes.
Història
El carrer Diputació neix amb l’arribada del ferrocarril, l'any 1865. Era el camí que portava a l’estació, i que es va transformar en carretera quan s’obrí el tram que va de la carretera de l’Ordal a Sant Quintí de Mediona (1883). Esdevé així en el tercer eixample de Sant Sadurní, i una via principal d’entrada i sortida del poble.
Narcís Aran Vidal va obtenir el títol de mestre d'obres el 1883 i treballà sobretot a Barcelona, amb realitzacions com l'església dels Sants Just i Pastor (1889) o la casa Puig, al carrer Muntaner 73, l'any 1891. Va escriure un "Tratado completo de carpinteria" (POUM, 2010).
El nom de la casa ve de la marca comercial d’un escumós “Calixtus”. Les caves Calixtus van ser creades per Salvador Oliver i Santacana (1882-1978), l’any 1917, una de les primeres caves nascudes a Sant Sadurní d’Anoia. La família Oliver eren propietaris agrícoles, dedicats al conreu de la vinya. El nom ve derivat de la memòria de l’avi del fundador, anomenat Calixt. La família va adquirir l’edifici.
Bibliografia
BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.
CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.
CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.
ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.
ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia", a Fires i Festes, 1978.
SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 16.
