Cal Barquets
Castellfollit de Riubregós

    Anoia
    Prop del turó del Benet, a l'oest del terme
    Emplaçament
    Partida de Barquets, uns 400 m a l'oest de l'explotació cimentera.
    565

    Coordenades:

    41.76938
    1.4168
    368409
    4625383
    Número de fitxa
    08060-28
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Precatàleg de patrimoni. Normes Subsidiàries (2000)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí IPAC-5604
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    001901400CG62F
    Autor de la fitxa
    Anna Camats Malet

    Mas de dues plantes i golfes, actualment format per l'edifici original i diverses construccions annexes, afegides posteriorment, a les bandes sud, est i oest.
    L'edifici original, de planta quadrada, té dues plantes i golfes, i presenta un parament de pedra amb carreus ben escairats. La teulada és de doble vessant, coberta amb teula de tipologia àrab. La façana es troba al nord de l'immoble, amb la porta principal al centre de la planta baixa, i una porta més petita a l'est d'aquesta, que segurament dóna accés a alguna estança secundària. La porta principal està coronada per una volta de mig punt, i tant els laterals com la part superior estan flanquejats per carreus de pedra ben escairats. A l'oest de la porta, també a l'alçada de la planta baixa, hi ha una petita obertura a mode de finestró de morfologia allargada. Davant la façana s'hi ha col·locat un banc per seure, fet amb una llosa de pedra sustentada per dues pedres com a base.
    La façana de la primera planta presenta diverses reformes. Pel que fa a les obertures, originàriament hi havia tres grans finestrals amb arc de mig punt distribuïts uniformement al llarg de la façana. Posteriorment, es decideix tapiar els finestrals amb maons per obrir, en el mateix lloc, finestres més petites: les dues laterals de morfologia rectangular mentre que l'obertura central manté la forma arquejada, així com també hi sobresurt la lleixa d'un balcó.
    Sembla que aquestes reformes també van provocar alguns desperfectes a la façana, els quals han estat reparats amb ciment i són força visibles a simple vista.
    El mur posterior de l'edifici principal presenta dues espitlleres encarades cap al nord-est, obertures que testimonien la funció com a mas fortificat en el moment de la seva construcció.
    Pel que fa a les construccions annexes, les tres estan adossades a l'edifici principal. Les edificacions situades al sud i est de l'edifici són construïdes amb parament de pedra, mentre que la que es troba a l'oest és de factura més moderna, amb arrebossat exterior. L'edificació situada al sud és una construcció amb coberta de doble vessant, té una obertura amb arc de mig punt i no està tancada per cap porta física. A l'interior, hi ha una sola estança amb coberta de volta, segurament amb funció d'estable. La dovella central de l'obertura d'accés presenta una inscripció amb la data de construcció: 1919. L'edificació situada a l'est té coberta d'una sola vessant i la única obertura és la porta, de volta de mig punt, situada a la façana nord.
    Pel que fa a la construcció més moderna, també té coberta d'una sola vessant i una petita porta a la façana nord. A més d'aquesta obertura, també té tres finestres allargades a la façana oest i una altra d'enreixada a la façana sud.
    A pocs metres a l'est del mas hi ha una bassa circular per emmagatzemar aigua.

    El topònim Barquets surt esmentat a les capbrevacions del Duc de Cardona de l'any 1790. Segons FARELL (1994a:144) la masia estava habitada l'any 1981.
    Segons els arcs que hi ha no són originaris, van ser traslladats des de la Casa del Senyoret de
    Marçà.

    FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana.
    FARELL, Joan (1994b). Castellfollit de Riubregós. Vol II. Toponimia i vocabulari de la vila i el terme. Fundació Salvador Vives Casajuana.