Caixa d'escala del recinte industrial de la fàbrica Sanson
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Estructura de formigó armat de planta rectangular i dos nivells d'alçada, que correspon a la caixa d'escala d'un sector de les instal·lacions industrials de la desapareguda fàbrica de ciment Sanson.
Conserva dos trams d'escala en sentit ascendent, que en el seu moment d'ús, conduïen a les cobertes de les instal·lacions de la fàbrica que eren transitables. A nivell de planta baixa, a un costat de l'estructura hi ha una porta que donava accés a unes escales descendents per arribar a uns espais que comunicaven diferents zones de la fàbrica.
Aquest volum de formigó armat és un testimoni de l'ampliació del recinte de la fàbrica de ciment, construïda a la dècada de 1950, de l’empresa LACSA (La Auxiliar de la Construcción S.A.). Actualment, l'estructura es troba dins d'un entorn amable, un espai obert amb una zona enjardinada al costat d'una àrea de jocs infantils.
Quan Ricardo Bofill adquirí els terrenys abandonats de la fàbrica de ciment l'any 1960, va decidir mantenir la caixa d'escala com un element aïllat i descontextualitzat, integrant-la posteriorment en la urbanització de l'entorn de l'edifici Walden 7 i del Taller d'Arquitectura. Així, l'estructura recorda el passat recent industrial d'aquesta zona de la ciutat.
Història
La fàbrica coneguda com “La Sanson” va ser la primera planta posada en marxa per la companyia «La Auxiliar de la Construcción, S.A.», fundada el 1917. Situada a Sant Just Desvern, a poc més de 10 quilòmetres de Barcelona, la fàbrica va gaudir d’un gran reconeixement i prestigi durant els seus primers anys d’activitat. La seva xemeneia, construïda el 1922, es va convertir en la més alta de tipus industrial a Europa, amb una alçada de 92 metres, convertint-se en un símbol de la fàbrica i de la potència de la indústria del ciment a la regió.
Durant dècades, la fàbrica va ser un dels centres de producció de ciment més importants de la zona. A mitjan segle XX, però, la creixent contaminació derivada de les seves activitats va generar conflictes amb la comunitat local, la qual cosa va portar al tancament de la fàbrica el 1968. La companyia va traslladar les seves operacions a una nova planta situada a Sant Feliu de Llobregat, prop de la pedrera 23.
A finals de la dècada del 1960, l'arquitecte Ricardo Bofill va adquirir els terrenys abandonats de l’antiga fàbrica per transformar-los en el seu "Taller d’Arquitectura". Així, el que havia estat un centre industrial va ser rehabilitat per donar-li una nova vida com a espai creatiu i residencial entre els anys 1973 i 1975. Les antigues sitges de ciment es van reconvertir en la Casa-Estudi de l'arquitecte i es va construir el complex residencial Walden-7, on actualment viuen gairebé mil persones. Aquesta intervenció és un clar exemple de com un espai industrial obsolet pot ser revitalitzat a través de la creativitat i la visió arquitectònica.
La xemeneia de la fàbrica Sansón que va ser dissenyada per l'enginyer Sr. Peña Bœuf i va començar a funcionar el 1924, però després de l'abandonament de l'activitat industrial, la restauració de la xemeneia va ser iniciada el 1984 per la Corporació Metropolitana de Barcelona, amb l’objectiu de reconvertir l’espai en una zona d’oci i equipaments públics.
Va ser restaurat entre 2023 i 2024, arran de la remodelació de la Plaça de la Pau.
Bibliografia
AMIGÓ BARBETA, Jordi (2023). Caixa d'escala de l'antic recinte industrial de la fàbrica de ciment Sanson. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Inèdit.
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.
