Ca n'Orriols d'Agell
Cabrera de Mar

    Maresme
    C/ Argentona, 82
    81

    Coordenades:

    41.52901
    2.40782
    450597
    4597654
    Número de fitxa
    08029 - 21
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVI-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    POUM-21. BCIL 5593-I
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 41731
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    0678501DF5907N
    Autoria de la fitxa
    Marc Guàrdia i Llorens

    Masia de tres cossos de tipus basilical, amb el cos central més elevat i l'únic que presenta tres alçades, amb les golfes i el frontó. La teulada és a dues aigües. D'aquest pis superior destaquen les tres finestres de les golfes. Els cossos laterals presenten planta baixa i planta pis. A la façana hi trobem el portal rodó dovellat, amb totes les finestres de forma rectangular (exceptuant les de les golfes). Aquestes primeres finestres estan emmarcades per llindes i brancals de pedra, mentres que les del pis superior ho estan per maons o mitjanes.

    La primera cita documental cal remuntar-la a l'any 950, en un document de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona (Modolell 1993). En aquest document de compravenda es referencia el terme d'Agell i d'Orriols, fent plausible l'existència d'un mas. Seria, sens dubte, una de les referències més antigues de la població.
    En el fogatge de 1497 apareixen dues persones amb el cognom relacionable a aquest mas: Lorenç Oriol i Salvador Oriols, tot i que no oblidem que hi ha un altre mas Orriols a la població, pel que no es pot fer una correlació automàtica, tot i que ben segur a un d'ells dos caldria vincular-lo amb el mas Orriols d'Agell. Ja en el fogatge de 1553 trobem recollides tant la Forma Oriols com Orriols.
    La importància d'aquesta masia es posa de relleu en un capbreu de l'any 1552, on Esteve Orriols manifesta que té 32 peces de terra. Un fill d'aquesta casa, Francesc Orriols i Pons, catedràtic de Medicina, fou també Conseller en Cap l'any 1706, i l'any següent fou nomenat ciutadà Honrat pel rei Carles III.

    BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 97.
    ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 192-193.
    MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona.